tag:blogger.com,1999:blog-25262538078692016112024-02-18T22:43:29.055-08:00c'est la vieReflexions personals sobre la vida, la mevaRuth Troyano Puighttp://www.blogger.com/profile/11173698991629328972noreply@blogger.comBlogger68125tag:blogger.com,1999:blog-2526253807869201611.post-59654356688259621502015-06-08T02:42:00.001-07:002015-06-08T02:42:39.688-07:00La cuina violeta: Humus {un aperitiu}<a href="http://lacuinavioleta.blogspot.com/2015/06/humus-un-aperitiu.html?spref=bl">La cuina violeta: Humus {un aperitiu}</a>: Diuen que els cigrons són una font de l’hormona de la felicitat i que ajuden a alliberar-nos del colesterol, entre altres propieta...Ruth Troyano Puighttp://www.blogger.com/profile/11173698991629328972noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2526253807869201611.post-31279876102277370042012-02-20T07:46:00.002-08:002012-02-24T02:48:29.291-08:00Mi primera bodega con huella de carbono<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkbVNCxaaq8ZH-2Vup2v3VTQEuKfqu8EFKpnGEFKJ6dXlw2C1w79SoUP333LR6nnDfb5-Tzf2u4-Rh6kvQwmAiCodGatMg6C44Jky20Q4Aox_BbQVNexeMelk1GU6mxJpK86RcCg-wIkw/s1600/IMG-20120205-02395.jpg"><img style="margin: 0px 10px 10px 0px; width: 320px; height: 240px; float: left; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5712286829304784466" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkbVNCxaaq8ZH-2Vup2v3VTQEuKfqu8EFKpnGEFKJ6dXlw2C1w79SoUP333LR6nnDfb5-Tzf2u4-Rh6kvQwmAiCodGatMg6C44Jky20Q4Aox_BbQVNexeMelk1GU6mxJpK86RcCg-wIkw/s320/IMG-20120205-02395.jpg" /></a><br /><div><div><br />Fin de semana de enoturismo en <strong>Madrid</strong>. Para los que lo dudan, decirles que la oferta es más que amplia. <a href="http://www.vinosdemadrid.es">Vinos de Madrid </a>es además de interesante, sorprendente. </div><div> </div><div><a href="http://www.qubel.com">Qubel</a> por ejemplo. Recomendación de <strong>Manel Colmenero</strong>, de <a href="http://www.ociovital.com/">Ocio Vital</a>. En <strong>Pozuelo del Rey</strong>, una pequeña y carismática bodega se alza con más de un trofeo. Sus vinos, el respeto al medio ambiente, un elegante y acogedor centro de enoturismo y sus dueños. </div><div> </div><div>A <strong>Estrella Ortí</strong> no llegamos a conocerla por motivos profesionales. A <strong>Carlos Gosálbez</strong>, sí. Un gran anfitrión, de origen valenciano. Tan atento y didáctico como apasionado por su trabajo.<br />Creo que no cambiaría por nada ni por nadie esos <strong>viñedos a 777 metros de altitud que no vimos - q lástima-</strong> ni por un Boeing, a pesar de ser piloto de profesión y estar a punto de emprender el vuelo en un ambicioso proyecto de investigación medioambiental por el Círculo Polar Ártico. Luego lo cuento. </div><div> </div><div>Qubel empieza a comercializar sus caldos en 2002. Son <strong>vinos ecológicos</strong> muy correctos<br />que cada paladar deberá valorar por él mismo. A mi me apasiona tanto o más que<br />la cata de sus vinos, la historia de la pareja que emprende un proyecto nuevo y que se desvive por dar a conocer lo que dan sus viñedos madrileños. Con Carlos entender los principios<br />de la viticultura de calidad es fácil. Es apetecible. Demuestra grandes<br />conocimientos (algo le ayudarán a pesar que él lo niegue sus estudios de ingeniería química) y queda claro que en cada gesto que interviene en el proceso de producción y<br />elaboración de sus caldos, están presentes sus principios.<br /></div><div>Aprendemos de él. Mucho. </div><div> </div><div>Sobre la variedad <strong>Malvar</strong>, autóctona de Madrid.</div><div><br />Sobre la vinificación de variedades por separado.<br /></div><div>Sobre lo que hay detrás de la expresión “vino acostumbrado, pan variado”.<br /></div><div>Sobre la importancia de dar complejidad al proceso.<br /></div><div>Para conseguir ese vocablo tan de moda “tipicidad” y tan reivindicado en tiempos<br />complejos como los de hoy para la comercialización.<br /></div><div>Para que la copa nos descubra cosas distintas y particulares, luego.<br /><br />En Qubel aprendemos de viticultura, de trato humano y de enoturismo. </div><div> </div><div>Un centro acogedor y repleto de artículos vinculados al mundo del vino está a disposición<br />del visitante, a pocos metros de la bodega. Hasta velas con aromas a<br />variedades. El mundo del vino no tiene límites. Y una cata excelentemente<br />organizada. Blanco – ese q tanto jaleo da a Carlos en el proceso de elaboración<br />– y dos tintos uno de ellos crianza. Agradan. Y en ellos se descubren aromas y<br />gustos desconocidos, y algo más. </div><div> </div><div>Sin percibirlo, a los que no necesitamos que nos digan lo que estamos en deuda con el planeta, <strong>nos emociona descubrir que es la primera bodega con la distinción de huella de carbono de AENOR, concedida al vino joven Qubel</strong>. Calculadas sus emisiones en el proceso de elaboración y distribución, éstas ascienden a 4 tonelades, 1,6kg de CO2 por botella. Un sello que además de eficiencia y transparencia demuestra el compromiso de la bodega con el planeta.</div><div><br />Y creo que esta certificación tendrá que ir ganando protagonismo puesto que como<br />en otros productos, es un sello de calidad que al consumidor no de debería dejar indiferente.<br /></div><div>Y lo del viaje al Ártico, sigan <strong>@arktko </strong>y verán que proyecto se lleva Carlos<br />entre manos. Vuelos + investigación + cambio climático + información instantánea = Sostenibilidad y emprendeduría. <strong>Suerte y que el despegue sea plácido y amable como los vinos.</strong></div></div>Ruth Troyano Puighttp://www.blogger.com/profile/11173698991629328972noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2526253807869201611.post-63175144620464497792012-02-16T05:39:00.000-08:002012-02-16T05:39:41.928-08:00vino y poesia: Haikus del Priorat<a href="http://vinoypoemas.blogspot.com/2012/02/haikus-del-priorat.html?spref=bl">vino y poesia: Haikus del Priorat</a>: ¡Hola, bienvenido todo el mundo al blog Vino y Poemas! Soy Paloma San José Folgueiras, una periodista y poetisa especializada en el mundo ...Ruth Troyano Puighttp://www.blogger.com/profile/11173698991629328972noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2526253807869201611.post-48831798660486476482011-07-03T14:42:00.000-07:002011-07-03T14:48:48.218-07:00Lo vermut de Falset<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTpz_T9kQPtwDWtz_dudf4VxBNBd8sbe58O4ttG_VuyHVKvnOdfAkEzA9z4zYhYtTfpje19Dk7oOZ_UbE6Hf71DPVYDGXFJ-BN0Ep03yWKWyknmV9lZpN8XJkVxQqaXyCpz04CK7dlea0/s1600/calders2.jpg"></a><br /><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6r09YhrhYRwd2l8mn-WTxLuJL3VbsLO6sfh2FhHDFEyH5fH2D5lC_igs_FCvcH5GevWxwKHWgHe9hn8w6FdnoR9Cmow1K18kfWZ9OC-Ut1qTo8bImY5laUodzpv6qZ_F2MU621VsIdrw/s1600/calders3.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 240px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5625245270435452610" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6r09YhrhYRwd2l8mn-WTxLuJL3VbsLO6sfh2FhHDFEyH5fH2D5lC_igs_FCvcH5GevWxwKHWgHe9hn8w6FdnoR9Cmow1K18kfWZ9OC-Ut1qTo8bImY5laUodzpv6qZ_F2MU621VsIdrw/s320/calders3.jpg" /></a> Qualsevol hora és bona per anar al bar Calders, ben a prop del mercat de Sant Antoni, a Barcelona. Hi fem cap al migdia, amb la Montse. Ens hem de posar al dia de tantes coses! I ves per on que trobem taula, tot i que van molt buscades. No fa encara tres mesos que han obert però ja han fidelitzat la clientela i han estat referenciats als suplements dels principals diaris del país. I ens fa goig seure un matí de dissabte molt assoleiat a la terrassa del Calders, per fer-nos confidències i explicar-nos xafarderies. Amb ulleres de sol i ventall en mà. I ens sembla que som en una plaça parisenca, perquè la decoració podríem conveni que és naïf?<br /><br />Molt xula! Convida a la conversa i a passar-hi estones llargues. Una cambrera molt amable ens porta la carta que té un disseny molt atractiu. L’ha fet un periodista –ho sabrem més tard- però ja d’entrada la mirem amb atenció! Com que som lectores àvides de qualsevol text que ens cau a les mans i aquesta carta pinta molt bé, la repassem de dalt a baix i descobrim a les últimes ratlles –i no per això menys importants- lo vermut de Falset!<br /></div><br /><div><br />Ens entusiasma la idea de poder tastar-lo al cor de Barcelona. Trobar un producte singular del territori a 100 quilòmetres de casa és una experiència sovint gratificant. I per descomptat que el demanem i, mentre l’anem assaborint i anem xerrant, el rellotge avança quasi al ritme que es fonen els gels, molt ràpid. El vermut, molt aromàtic per les 120 herbes amb què es prepara i ben fresc, anima la conversa i fa aflorar els somriures. I surt a tomb més d’un cop Falset i el Cafè del poble on és típic anar a fer el vermut els diumenges. Un costum molt estès també per Barcelona, ara amb l’agradable sorpresa de poder-ho fer amb un producte de la Cooperativa Falset Marçà. Exactament el mateix que fan tastar al celler just abans de la visita teatralitzada, elaborat segons la la recepta original del 1919 i fermentat en tines de fusta gairebé centenàries.<br /><br />“Una joia del Priorat. Suau i lleugerament dolç”, segons convida a tastar la carta del bar Calders, on el serveixen ben fresc, amb gel i una rodantxa de taronja. Una experiència única que repetirem, oi Montse? Que ens van quedar moltes hores de conversa…</div>Ruth Troyano Puighttp://www.blogger.com/profile/11173698991629328972noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2526253807869201611.post-41624739031945718312011-06-13T13:27:00.000-07:002011-06-13T13:32:27.192-07:00Una garrofa genial<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTUjj0cSyyduhyphenhyphenkcbolxuXnSy19Pn9q998F0JsOGbozaHTaZJdUFI8d4W5OSN7JG3Paw8AKEMMijZvsmQAEqY75rpiwdaDY63LW-BBZn0qs4ptSfl3hqyRhD93gI9mAp1_mA30nT8vDhQ/s1600/P1060350.JPG"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 240px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5617804797982050242" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTUjj0cSyyduhyphenhyphenkcbolxuXnSy19Pn9q998F0JsOGbozaHTaZJdUFI8d4W5OSN7JG3Paw8AKEMMijZvsmQAEqY75rpiwdaDY63LW-BBZn0qs4ptSfl3hqyRhD93gI9mAp1_mA30nT8vDhQ/s320/P1060350.JPG" /></a><br /><br /><div>Fa pocs dies vaig tenir el privilegi de ser en un racó del Baix Camp ple d’història i d’art, farcit d’objectes -alguns naturals - com aquesta garrofa que ara habita casa meva, posant una nota de distinció al disseny minimalista que volgudament tenim. </div><br /><div></div><br /><div>Espero tornar-hi algun dia no només per recollir-ne d’altres, sinó per empapar-me novament d’emocions, les que sorprenentment desperten rajoles de múltiples colors, maletes de cuir marró que ja no viatgen, tocadors des d’on s’enviaven cartes a París… I un paisatge que en una altra època va ser font d’inspiració per a un dels artistes més universals que hem tingut al territori. Una masia, una finestra… Un esclat de llum, color i natura. Quadres.<br /><br />I tot just quan recupero aquesta garrofa, llegeixo la frase molt sàvia que Elena Juncosa escriu a Facebook, dita de Miró a Picasso: “Actua exactament com si esperessis el metro: s’hi ha de fer cua, espera que et toqui el teu torn”.<br /><br />Genial. </div>Ruth Troyano Puighttp://www.blogger.com/profile/11173698991629328972noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2526253807869201611.post-47503433900327873032011-04-10T01:49:00.000-07:002011-04-10T07:08:26.110-07:00Relat que volia anar a concurs<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJvKdKlTOdSZTQ-849vKvq8Skg6UcruV_tyStVD2Wnot5Fheq_Rhb18VzunNszkWyjkhMKZIVHAtBVAwbvjO4eo-AtmRECkx3i_vWfGRL1hxKNNn0Ris48rjEhEzQcGjvKgifZUTrUqjM/s1600/llibre-poemes-escrits_invisibles-01-escrits-400x296.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5593876486074303154" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 237px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJvKdKlTOdSZTQ-849vKvq8Skg6UcruV_tyStVD2Wnot5Fheq_Rhb18VzunNszkWyjkhMKZIVHAtBVAwbvjO4eo-AtmRECkx3i_vWfGRL1hxKNNn0Ris48rjEhEzQcGjvKgifZUTrUqjM/s320/llibre-poemes-escrits_invisibles-01-escrits-400x296.jpg" border="0" /></a> Va ser a Sant Miquel? Al Santuari de Puigcerver? O bé a Sant Antoni? Tenia un record molt vague de l’on. Poca cosa més li havia quedat gravada que el contrast de la pell calenta fregant una i altra vegada amb un segon cos, encès, i una superfície de pedra agradablement freda. O era marbre? Havia passat massa temps. I a aquelles hores, ja no anava fina. Era negra nit i el so d’orquestra havia quedat enrere. Estels grocs il•luminaven el cel i l’alcohol li feia veure fileres de llums. Milers, que es creuaven. Com una pluja d’estels. I, per algun lloc, s’imposava repetidament una lluna plena. Però era distant, també freda. Res a veure amb el sol que a mitja tarda de l’endemà l’ofegava. Li queia a sobre, com la suor. I l’únic record clar d’aquella nit eren els gemecs. Nítidament també recordava les batusses de mans i cames i peus, i els llavis que es desvivien per besar-se. Suor. Sort de la pedra. O era marbre? – mai en treuria l’aigua clara. Pressa. Crits. Excitació. Gairebé com l’última nit de festa major d’un poble petit, camí de la muntanya. Coets de colors que anuncien la fi. No recordaria mai el lloc prohibit. La lluita del cos a cos d’aquella nit, per sempre, la va guardar precisa. Com també que s’havia llepat abans els dits, al Sopar del Pataco. No li hauria passat mai per alt un nom curiós com aquest. De la mà d’una amiga s’hi va plantar per passar els últims dies de festa major. Però després mai més en va saber res, d’ella. Camins que un dia es deixen de fer plegats. D’ell, tampoc. Després d’aquella nit no en va venir cap altra. De real. D’imaginades, moltes. Cada cop que havia estat entre un altre cos calent i un superfície freda. No sovintejaven. Però quan succeia, sempre la portaven als focs d’artifici i a la pluja d’estels que no va ser. I ara hi havia tornat, tot i ser lluny en quilòmetres i anys, i malgrat estar sola. Un dia de calor insuportable. A ple bat de sol va buscar refugi. Humitat, olor a encens i paraules amb to de sermó. L’espai no li era del tot aliè. Va seure a sentir missa, però el subconscient la duia a la piscina. Nadava a poc a poc. Els peus li anaven intencionadament lents i la meta cada cop s’intuïa més lluny. Als braços els costava entrar a l’aigua, ho feien amb dificultat i el ritme de les respiracions era pausat. Molt lent. No hi havia cap altre moviment a banda del seu. El marcador digital era un aliat del silenci. En vermell, l’hora. I la temperatura. Alta. S’hi va fixar en treure momentàniament el cap de l’aigua per agafar aire. I quan es va capbussar de nou va despertar. Obre els ulls i la cursa en solitari l’ha dut a l’altar, a prendre la comunió. Començava a percebre coses. L’espai que va habitar per una nit. Es va esvanir. I va tocar la mateixa pedra freda de marbre que l’havia fet frissar tota una vida… I ja no va despertar més. Amb el dubte d’on havia trobat vida abans de la mort. Fotografia extreta de: llibres artesans (www.llibres-artesans.com)Ruth Troyano Puighttp://www.blogger.com/profile/11173698991629328972noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2526253807869201611.post-45050743119620322392011-03-16T10:54:00.000-07:002011-03-16T11:30:41.081-07:00Estoy aquí de paso, Yo soy un pasajero...<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilnDAOavfGSYpZrc3oknH7Hj3jABTDZ2qthgzAtZwiiexBK2LdaMB5_ctBDU8emdMQfm7Pk6V2tIFnhp7yGVFXVJDdHzWCq8IDRmjdyAK7Hx7Ydk1QfVJBlHDkGe4knWdkU_t1rQqrTDI/s1600/fragilitat.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5584743311028663954" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 240px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilnDAOavfGSYpZrc3oknH7Hj3jABTDZ2qthgzAtZwiiexBK2LdaMB5_ctBDU8emdMQfm7Pk6V2tIFnhp7yGVFXVJDdHzWCq8IDRmjdyAK7Hx7Ydk1QfVJBlHDkGe4knWdkU_t1rQqrTDI/s320/fragilitat.jpg" border="0" /></a><br /><div>El dia que naixem comencem a morir.</div><br /><div>Una veritat incòmoda, sentida en reiterades ocasions.</div><br /><div>Som efímers. Imprescindibles. Vulnerables.</div><br /><div>El drama del Japó ens ho fa avinent aquests dies. </div><br /><div>Però una malaltia greu també. </div><br /><div>I no en som prou conscients de les prioritats, fins que n'apareix una d'irrenunciable a combatre.</div><br /><div>L'ataquem. Però no passa tot sovint.</div><br /><div>Els nostres horitzons i metes són massa lluny.</div><br /><div>L'ara no és prioritari.</div><br /><div>Reptes a vegades inassolibles. Per excés de desig.</div><br /><div>Ens entristim.</div><br /><div>Quan nedo, tinc clar l'objectiu. </div><br /><div>Però arribo al final i en cerco d'altres.</div><br /><div>I no sóc conscient del plaer de cada braçada.</div><br /><div>Del silenci. </div><br /><div>De l'acolliment.</div><br /><div>De l'esclat quan entra el braç a l'aigua. Quan es mouen els peus. </div><br /><div>De la respiració que va, ara lenta ara ràpida. </div><br /><div>De l'aigua que entra més enllà del llavi.</div><br /><div>De la dificultat de les primeres braçades i de la dansa de cos i aigua, a les últimes.</div><br /><div>Mullats.</div><br /><div>Tornem a néixer. Però continuem sent fràgils.</div><br /><div>Inconscients.</div><br /><div>Arrisquem.</div><br /><div>Fins que morim.</div>Ruth Troyano Puighttp://www.blogger.com/profile/11173698991629328972noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2526253807869201611.post-44457267050279078822011-02-08T07:02:00.000-08:002011-02-08T10:48:48.958-08:00Quan el vel i la túnica negra donen seguretat<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuiPf9yrzLDYfTyFC5Qy6y0mvJxbtCwMhus63mt8A0d2gKwccjRmNOgR1n955l34uC5Kr3KzlXqrG4TVSnidmF8g6mKFVnndxeQCTHfTKqUBmJzpyPQBAJeDApk1QmoZvu8nhn0f4PacU/s1600/mar%252520y%252520tunicas.bmp"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 218px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5571338132552418546" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuiPf9yrzLDYfTyFC5Qy6y0mvJxbtCwMhus63mt8A0d2gKwccjRmNOgR1n955l34uC5Kr3KzlXqrG4TVSnidmF8g6mKFVnndxeQCTHfTKqUBmJzpyPQBAJeDApk1QmoZvu8nhn0f4PacU/s320/mar%252520y%252520tunicas.bmp" /></a>A Occident, un vel i una túnica negres incomoden i alguna cosa més. La societat intercultural cap a on caminem té encara moltes assignatures pendents, de fet estem a l'estadi de l'acceptació de les diferències. Després ja vindrà el mestissatge i l'enriquiment cultural i social compartit. Vagi per davant que no en justifico el seu ús però sí penso que s'ha de valorar en el seu context.<br /><div></div><br /><div>A l'Afganistan, un vel i una túnica negres donen seguretat. La periodista catalana Mònica Bernabé les usa a diari per viure amb "normalitat" en un país conflictiu, on ha fixat la seva residència. "Més enllà dels talibans" és el títol de la conferència que dilluns va pronunciar al Caixafòrum de Tarragona, en què va puntualitzar algunes informacions que ens arriben sovint esviaixades a través dels mitjans de comunicació. El vel no és el principal problema de les dones afganes, assegura. No ho ha estat mai. Ni tan sols d'aquelles que es revolten contra els talibans i que encapçalen manifestacions contra el Govern dels homes de la guerra. Tampoc és a l'agenda política de les diputades, que representen un 25% del Parlament afganès. </div><div></div><div></div><div></div><div></div><div>Les prioritats i preocupacions són altres, i ella ajuda a combatre-les. A les dones els violen sistemàticament els seus drets fonamentals. És tan greu que no puguin viure soles - ser independents, com es diu aquí- com que siguin obligades a casar-se per conveniència, per diners vaja. Han de patir, a més, uns serveis sanitaris pèssims en moments de vital importància com el part, i viuen en una situació d'extrema pobresa - com el conjunt de la població, està clar, en un país on la producció d'opi és la principal font de riquesa.</div><div></div><div></div><div>L'Afganistan encapçala el malaurat rànquing d'estadístiques de mortalitat que elabora anualment l' ONU, a conseqüència de la pobresa i la mortalitat infantil, al part. Es registren més morts derivades dels grans dèficits socials que dels conflictes bèl·lics existents, que no són per altra banda, pocs, ni hem de menystenir, està clar. </div><div></div><div></div><div></div><div></div><div>La inestabilitat política del país, la inoperativitat i corrupció del Govern, la mala gestió nord-americana de la guerra amb els talibans i la poca destressa de la comunitat internacional fan de l'Afganistan un país indesitjable on la petjada de la reconstrucció a càrrec de les ONG comença a visualitzar-se però tèbiament. A ulls dels mitjans de comunicació només és notícia quan el drama es fa encara més present. Mònica Bernabé és l'única periodista de l'Estat espanyol que hi treballa, al costat de colegues nord-americans i britànics, principalment. </div><div></div><div></div><div></div><div>No ho té fàcil en el dia a dia, però sobreviu i ho explica. I és lloable que ho faci perquè quan l'escoltes parla amb passió i amb ganes de canviar el món amb les seves cròniques, però sobretot de canviar la injusta vida de les dones afganes, que ja es revolten, però els falta conquerir les llibertats i els drets bàsics, més enllà de la túnica i el vel.</div>Ruth Troyano Puighttp://www.blogger.com/profile/11173698991629328972noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2526253807869201611.post-34791589593813891982011-01-31T09:45:00.000-08:002011-02-01T01:11:13.071-08:00Del llimoner que no creix<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCIj1_A_Bq2KJ_58A4gY9NJVItJ6XJxMdiigeYEVKveeTV5L1Y7QwlU4aRD2Q7Qc6acXSkE4ny59bBKofPCbIMNAPZ1sNC3YFw-vprZWNSjin2XdU6EGktjE2aoHcWBW8emF9b7b_Az7c/s1600/P1050199.JPG"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 240px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5568415043220581618" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCIj1_A_Bq2KJ_58A4gY9NJVItJ6XJxMdiigeYEVKveeTV5L1Y7QwlU4aRD2Q7Qc6acXSkE4ny59bBKofPCbIMNAPZ1sNC3YFw-vprZWNSjin2XdU6EGktjE2aoHcWBW8emF9b7b_Az7c/s320/P1050199.JPG" /></a>És algun centímetre més rodona que una avellana - o millor dit, que una ametlla, perquè és allargada- però jo esperava que a aquestes alçades ja hagués assolit el tamany d'un ou. Res. Plantada en una torreta que no fa justícia a la seva elegància, resta impassible al combat diari del vent i la pluja, al vol ras dels coloms que busquen amagatall i en ocasions al raig de sol del migdia, persistent i encès, malgrat l' hivern.<br /><br />No hi ha manera d,apreciar-hi canvis, de veure com se li estira la pell rugosa. Tímidament n'apareixen de noves, però són minúsculs embrions d'un color entre rosa i morat que despista. Ningú no diria que de grans seran ben grogues.<br /><br />El frec a frec amb les fulles verdes deixa olor fresca però fugissera als dits. L'olor és nítida i evoca ràpid al gust àcid que li trobem en boca.<br /><p>Però malgrat la bellesa de les fulles i del fruit amagat, no creix i una que la resegueix cada dia, és impacient. Rega amb la regularitat que li pertoca, perquè vol veure'l vestit. Compren que la natura és sàvia, que es pren el seu temps i, com a la vida mateixa, quan més ho desitges més lenta es fa l'espera. Té clar que seguirà sent constant i que més aviat que tard, percebrà canvis: el llimoner creixerà o morirà. Una no decideix el final, per molt que hi posi ganes i fe.</p>Ruth Troyano Puighttp://www.blogger.com/profile/11173698991629328972noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2526253807869201611.post-80257044778067853852010-09-26T12:12:00.001-07:002010-09-29T07:17:46.266-07:00La dura i plaent verema<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVBSRwh_xnV2Fj7zayqDCYH5j1Xr0BfSXDTNNuyW5lzYzz_WxqVOSZsx2QXNc8z3GH8KGwPvnP8-EPFkzwEvQH1yC49DGr5pKuEDJxmunmzu1siQ0e0YrUK_rGw84ClgT32lFPIpV84-E/s1600/59722_1573313209366_1131627223_1637276_4415537_n.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5521302762244319954" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVBSRwh_xnV2Fj7zayqDCYH5j1Xr0BfSXDTNNuyW5lzYzz_WxqVOSZsx2QXNc8z3GH8KGwPvnP8-EPFkzwEvQH1yC49DGr5pKuEDJxmunmzu1siQ0e0YrUK_rGw84ClgT32lFPIpV84-E/s320/59722_1573313209366_1131627223_1637276_4415537_n.jpg" border="0" /></a>És el segon any que tenim oportunitat de veremar merlot a la finca de La Sort, a Falset. Els quilos de raïm collits dissabte amb un grau final que no fa justícia a l'esforç que hi vam posar tots, reposen a les tines de la Cooperativa de Falset, iniciant-se així el màgic procés que els durà a l'ampolla. Sigui vi de criança o vi jove, serà exquisit segur. Perquè qui en coneix el procés, sap reconèixer el camí de la vinya a la boca, que no és curt ni fàcil, però és, en definitiva, plaent.<br /><br />Fa un any vam anar per primer cop a la verema a les vinyes de La Sort i vaig titular el post mot convençuda com "El plaer de les petites coses". Ara penso, tot i que comparteixo el fons, que no li fa del tot justícia, perquè no hi ha res "petit" en aquesta feina de pagés, que és dura i difícil de reconèixer. És més que vocació, passió, per això el resultat és molt gran, grans vins que donen les vinyes treballades amb sacrifici, lluitant contra la soledat i les inclemències del temps.<br /><br />El meu sincer reconeixement als homes i dones que les treballen. Un motiu més per apreciar els vins de la terra que sovint evoquem a través d'un conegut poema de Segarra, però que continua sent sempre emocionant:<br /><br />"Vinyes verdes, soledat<br />del verd en l'hora calenta.<br />Raïm i cep retallat<br />damunt la terra lluenta;<br />vinyes verdes, soledat."<br /><br />Més informació sobre La Sort: <a href="http://www.calbenito.cat/">http://www.calbenito.cat/</a> (actualitat)Ruth Troyano Puighttp://www.blogger.com/profile/11173698991629328972noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2526253807869201611.post-67576523927880006412010-08-09T02:33:00.000-07:002010-08-12T03:35:26.411-07:00De la felicitat, del planeta i de Sinatra<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvrf5jte4eeKds0HxXPWYWc1wvtVWI4zOjerfnC05XxHFiOS_dtV-g3yn-8n85gOy-oCvbDtEyGafffYOUUvWacFHf9JyeFCoPRz3vh4_znIfZjXJAbQ5Ho7cousFmiWW9mS8rQamb9oA/s1600/FrankSinatra4.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5503341526813485250" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 250px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvrf5jte4eeKds0HxXPWYWc1wvtVWI4zOjerfnC05XxHFiOS_dtV-g3yn-8n85gOy-oCvbDtEyGafffYOUUvWacFHf9JyeFCoPRz3vh4_znIfZjXJAbQ5Ho7cousFmiWW9mS8rQamb9oA/s320/FrankSinatra4.jpg" border="0" /></a>L'estiu convida al positivisme i a la recerca de la felicitat perduda els tristos mesos d'hivern, una meta certament difícil perquè els experts s'entesten a dir que la portem dins , però clar, la complexitat és saber trobar-la.<br /><br /><br />El que la condició humana ha assumit - relativament- és que feliços no ho podem per ser sempre, sinó a instants molt breus en temps i mesura, i com a 'recompensa' perquè hem patit la infelicitat. "Somos tristeza por eso la alegría es un azaña" deia Benedetti i reproduïa fa uns dies una amiga al seu facebook molt encertadament.<br /><br />Estem faltats de felicitat i per això a l'estiu que tenim temps - o el perdem, segons com es vegi-, la busquem més insistentment. I també ens falta positivisme per això paga la pena parlar-ne. Ho fan aquests dies els diaris en els quaderns d'estiu, en entrevistes i reportatges. Avui, un empatx, però ja va bé que no engreixa i perquè en temps de crisi i vista l'actualitat - desastres naturals inclosos, maleïts !-, anima.<br /><br />Un incís: Això del canvi climàtic va de debò i no és l'única amenaça del planeta terra, us recomano llegir -això sí,en un moment d'excés optimisme que vulgueu rebaixar- a l'arxiconegut físic Steve Hawking que ens dóna 200 anys per mudar-nos de planeta, perquè els perills que l'assetgen no són pocs ni poca cosa.<br /><br />Recuperant el relat de l'optimisme, el positivisme i la felicitat, la premsa d'avui ens hi apropa però molt. És interessant reflexionar-hi:<br /><br /><br />- Neus Colomer, psicòloga: <strong>La felicitat és una decisió personal</strong><br /><strong></strong><br />- Maria Jesús Orbegozo, filòsofa, psicòloga i escriptora: <strong>Significar alguna cosa per a algú és una necessitat bàsica</strong><br /><strong></strong><br />- Sebastià Serrano: <strong>Felicitat = paraules carinyoses + rialles + carícies</strong><br /><strong></strong><br />- Freud, psicoanalista:<strong> Hi ha dues maneres de ser feliç en aquesta vida, una és fer-se l'idiota i l'altra ser-ho</strong><br /><strong></strong><br /><strong></strong><br />Confesso que llegint les entrevistes o textos que desenvolupen aquests enunciats, una està més a prop de la felicitat, però mai s'arriba a l'èxtasi com amb la música: la nit d'estiu que vam viure diumenge a Prades, a l'Església de Santa Maria, escoltant Xavier Pié i Ignasi González, saxo i contrabaix emulant la veu de Frank Sinatra i particularment Fly me to the moon... Si teniu ocasió, experimenteu-ho. Sinó, sempre us quedarà demanar un desig als astres que es passegen per Sant Llorenç i que costa veure, realment, si no és amb imaginació o poca miopia.Ruth Troyano Puighttp://www.blogger.com/profile/11173698991629328972noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2526253807869201611.post-8235670753560257512010-07-04T11:08:00.000-07:002010-07-04T12:01:02.737-07:00Pervius en nosaltres, iaia<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPvzrjGHR5ZuIZzWitUn7ALkYSzlGNLVsUvwrU6ToeSu6gTXEUmjoBam7lJ_eiP1ujEhm5xEoG8YnBK9aZOXuYByLV4piIwzew4x-dGrb8Z2lQTZ_eEkZDL3vDpLQS13FqWs_Z8XWDNEY/s1600/1+eres+estrelles+NEGRE.JPG"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 221px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5490116019079900082" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPvzrjGHR5ZuIZzWitUn7ALkYSzlGNLVsUvwrU6ToeSu6gTXEUmjoBam7lJ_eiP1ujEhm5xEoG8YnBK9aZOXuYByLV4piIwzew4x-dGrb8Z2lQTZ_eEkZDL3vDpLQS13FqWs_Z8XWDNEY/s320/1+eres+estrelles+NEGRE.JPG" /></a>Ja no hi ets de cos present però estic convençuda que continues entre nosaltres, en algun punt del firmament amb vistes al mar. I també pervius en mi i en tots els qui t'hem estimat.<br /><br />Recordo ara mateix els estius que vam compartir a Riba-roja sobretot quan érem petits, les nits que vam dormir juntes en el matalàs tou i bonyegut, el rebost ple de menjar que anunciava la festa major, els cargols amb ceba i tomàquet que tantes bones digestions van donar als qui els agradaven, els conills que anaven del tupí a la gàbia i de la gàbia a les teves mans i l'entrecuix, allà trobaven la mort, per nosaltres els néts, seca i dura, molt dramàtica, per tu, un tràmit, el primer pas de la recepta. Però també recordo molt vivament com em desrinxolaves el cabell assegudes al balcó i veient passar els veïns cap a la piscina, o com pujàvem a estendre la roba al terrat de davant a primera hora de la tarda o com bevies amb porró o posaves aigua fresca al pitxell...<br /><br />I ara ens deixes orfes. Te'n vas després de massa mesos lluitant inútilment i amb un cor que ha bategat fort fins a l'últim segon perquè jo sé que ens sabies a prop, com sempre i feies esforços per no deixar-nos. I recordo amb molta tristesa les últimes hores i la llarga agonia a la infermeria de la residència: tu insconscient en un somni profund, nosaltres angoixats, fent pinya i lamentant el patiment. I recordo com en una habitació massa petita per tots els qui voliem ser amb tu, vam respirar del mateix aire i el tren que passava a tocar de l'edifici anunciava aquest cop sí que el viatge era l'últim.<br /><br />Quina metàfora de la vida, tan tòpica com real. El temps s'esmuny a una gran velocitat, advertint-nos a instants que hem d'apreciar cada instant perquè és únic. Et recordarem sempre, tossuda i geniuda, i amb molta tendresa ara ja més al final, la que vam compartir a conseqüència de la teva maleïda malaltia que ens ha permès això sí estar més juntes i ser més amigues que mai.Ruth Troyano Puighttp://www.blogger.com/profile/11173698991629328972noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2526253807869201611.post-61588423275566107292010-06-07T00:41:00.001-07:002010-06-07T00:42:53.998-07:00De lectures, valors, capitalisme i periodisme<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLBbjYMj9-75eXR5zYf-uwMg3bl2woVJFFy5aUeEy2CxAvh2FTf0YLvOdizctw7D54lKR8QcCSyCWrYuHzIVx1JZMbevSN-HkYyhb7Vk4xhzldKCgz4tfzvjPPilI0eFIRuHmPdd65jgM/s1600/2053-57842.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5479934018052769234" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 305px; CURSOR: hand; HEIGHT: 180px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLBbjYMj9-75eXR5zYf-uwMg3bl2woVJFFy5aUeEy2CxAvh2FTf0YLvOdizctw7D54lKR8QcCSyCWrYuHzIVx1JZMbevSN-HkYyhb7Vk4xhzldKCgz4tfzvjPPilI0eFIRuHmPdd65jgM/s320/2053-57842.jpg" border="0" /></a><br /><div>Dóna gust tenir temps per llegir. Amb la mateixa sensació que descriu Maruja Torres – ferozmente leer- m’he despertat aquest diumenge gris que he dedicat primer per obligació i després per plaer a la lectura i a la cuina. També a l’esport, però en menor mesura, tot i que no vull desmereixer les 30 piscines que després de mesos he aconseguit fer.<br /><br />Maruja Torres estrena bloc i això m’anima a pensar en la bondat dels canvis, a l’inici d’un diumenge de plans trastocats pels núvols. Recomano la lectura del seu post, amb el qual és difícil no sintonitzar:<br /><br /><a href="http://www.marujatorres.com/2010/fieramente-amar-ferozmente-leer/">http://www.marujatorres.com/2010/fieramente-amar-ferozmente-leer/</a><br /><br />Maruja Torres descriu com afronta un diumenge que voldria comprar un llibre i sap que té poques oportunitats d’èxit. Jo en canvi he pogut saciar amb el diari de diumenge les meves ànsies de lectura. Quan fa temps que no hi dediques temps, llegir i aprendre es converteix en un plaer sublim comparable a pocs altres.<br /><br />Sigui com sigui, avui El País m’ha reconciliat amb la lectura i he trobat coses fascinants, al marge de l’estricta actualitat que no m’ha deixat de sorprendre. Per exemple, saber que al Japó la taxa d’atur és només del 5 per cent i que ja la consideren elevada, que tenen un repte en la qualitat de l’ocupació, tot i ser els tecnològicament més avançats. També que només un 1% de la població és estrangera, i que els sociòlegs atribueixen la inestabilitat a la presidència -4 caps d’estat des de 2006- a la manca d’idees dels candidats, que no d’ideologia. Interessant.<br /><br />Seguim. Em frapa aquest text:<br /><br />"Erase una vez dos gemelos, Rock y Brock. Cada sábado, su abuelo les daba un dólar. Así, durante lo que duró el verano. Había un incentivo. Cada semana, el abuelo igualaría la paga de lo que tuvieran ahorrado. Rock prefirió gastarlo en golosinas al recibirlo. Brock lo guardó. Pasadas 10 semanas, Brock amasó una pequeña fortuna de 512 dólares. Rock se lo comió."<br /><br /><a href="http://www.elpais.com/articulo/reportajes/manda/Wall/Street/elpepusocdmg/20100606elpdmgrep_6/Tes">http://www.elpais.com/articulo/reportajes/manda/Wall/Street/elpepusocdmg/20100606elpdmgrep_6/Tes</a><br /><br />L'autora és Sheila Bair, presidenta de la FDIC, l'agència que protegeix els dipòstis als EUA. Segons la revista Forbes, Bair és la segona dona més poderosa del món. Jo diria, que de les més pragmàtiques i didàctiques també. Si el relat ens l'apliquéssim tots, si ens eduquessin en els valors, en el ser i no el tenir, potser no haguéssim arribat on som ara.<br /><br />I també recomanable "Sus crisis, nuestras soluciones" l'últim llibre de Susan George filòsofa i política. Realment, la majoria som els qui hem de pagar els plats trencats d’uns pocs. O sigui, que els beneficis es privatitzaven i els efectes de la crisi es socialitzen. Avui es fa més evident que mai la màxima d’Adam Smith sobre el capitalisme “Todo para nosotors y nada para los demás”. Penso que en aquest llibre hi trobarem moltes coses interessants sobretot quant a la responsabilitat dels pocs que ens han portat a la crisi i que segur no ens hi treuran:<br /><br /><a href="http://www.elpais.com/articulo/reportajes/Critica/elite/Davos/elpepusocdmg/20100606elpdmgrep_7/Tes">http://www.elpais.com/articulo/reportajes/Critica/elite/Davos/elpepusocdmg/20100606elpdmgrep_7/Tes</a><br /><br /><br />I per últim, per allò que el gremi periodístic és molt endogàmic i sempre parla d’ell mateix, m’ha semblat fascinant que un senyor com Tommaso Debenedetti hagi ocultat durant 10 anys ser l’autor d’entrevistes a destacadíssimes personalitats, essent aquestes falses. I que les hagi publicat a la premsa regional italiana. És més que absurd, molest i ofensiu per a tota la classe periodística, i posa novament en entredit la premsa italiana que com queda clar, està més que manipulada. Ell mateix situa el seu joc periodístic entre l’absurd de Ionesco i els somnis de Calderón:<br /><br /><br /><a href="http://www.elpais.com/articulo/reportajes/gusta/ser/campeon/italiano/mentira/elpepusocdmg/20100606elpdmgrep_5/Tes">http://www.elpais.com/articulo/reportajes/gusta/ser/campeon/italiano/mentira/elpepusocdmg/20100606elpdmgrep_5/Tes</a><br /><br />En fi, espero que l’estiu em reservei algun altre diumenge gris, perquè per bé que un perd l’oportunitat de fer l’aperitiu al sol al migdia, resulten realment productius i atractius.</div>Ruth Troyano Puighttp://www.blogger.com/profile/11173698991629328972noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2526253807869201611.post-92038051201524095622010-05-05T10:48:00.000-07:002010-05-05T14:08:23.906-07:00Hi neix o s'hi fa?<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIW1Gu7VTWzls4TluP3j2i0KUumrfDnvsI3mOoPKo_naICxIYYQu8LK0IqqJR5fb9JlDmQ4Qz23ErBf4y3cHdWdJ8M0fK_A_ykw8NXVgjs0hqHldJFBU413D7iFomz0xSDEj6YV21i8Nc/s1600/lideratge.png"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 144px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5467845289702037938" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIW1Gu7VTWzls4TluP3j2i0KUumrfDnvsI3mOoPKo_naICxIYYQu8LK0IqqJR5fb9JlDmQ4Qz23ErBf4y3cHdWdJ8M0fK_A_ykw8NXVgjs0hqHldJFBU413D7iFomz0xSDEj6YV21i8Nc/s320/lideratge.png" /></a> En temps de descrèdit, desconfiança i poc entusiasme, resulta difícil trobar lideratges com el de Barack Obama. Alguns polítics poden presumir de tenir-lo i estic convençuda que molts en tenen però s'ha d'apreciar en la curta distància, però és clar, no tothom hi té accés i molts cops passa desapercebut. És difícil arribar a tots els públics malgrat que tenim més mitjans que mai. Continuem obsessionats amb la premsa, els diaris digitals, internet, la ràdio, la televisió, però i la comunicació directa ? Anem mancats de contacte directe i algun cop haurem de repensar com el recuperem i l'actualitzem perquè som al segle XXI.<br /><br /><br /><br />Recuperant el tema del lideratge d'Obama, molts li hauríem confiat la vida - en la campanya especialment-, la qual cosa demostra que exercia un gran poder d'influència, planetari diria, perquè li reconeixíem coneixements i capacitats, una excel·lent oratòria, una actitud positiva i favorable al canvi malgrat l'adversitat econòmica, un origen humil - amb el qual podíem sintonitzar-, i entre altres una preocupació o proposta de resolució de problemes que com a espècie compartim, des de la salut pública al canvi climàtic.<br /><br /><br />Ahir vaig entendre com va anar això d'Obama per haver enlluernat mig món durant la campanya, des de la xarxa, però també presencialment - recordo el míting que va pronunciar a Berlín, no sé si cap president alemany (ni la dura Merkel !) va reunir tants fans en un acte de campanya. Doncs està clar, al líder EL FAN. Obama tenia milers de seguidors i inspirava una confiança similar a la fe que professen els catòlics al Papa.<br /><br /><br /><br />El líder, ni hi neix ni s'hi fa. El fan, els seus seguidors. De la mateixa manera que som fills, perquè tenim pares, o som alumnes perquè tenim professors. Qui es creu líder, acostuma a fracassar. Qui té carisma i el comparteix i reparteix joc i consensua i pren decisions - encertades, majoritàriament - que són aplaudides per un equip, és qui lidera, sense necessitat de reivindicar-ho. Es fa evident a un cop de vista.<br /><br /><br /><br />Acabo desitjant que en veiem més, i de nous, perquè necessitem creure en algú, seguir a algú, a banda del Barça.Ruth Troyano Puighttp://www.blogger.com/profile/11173698991629328972noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2526253807869201611.post-73260349346705314522010-04-13T12:38:00.000-07:002010-04-13T13:18:08.816-07:00E1T / NSPR / PVFAQNN<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqne82wJTmBUFTvL0ZA9YDVZGluLfQUvHD3VvKA5SmaoFv4RIUTGC8FHQkhlI5ENjSEgwd8FERwFp8VwZyi48TqQw78f_nEbpoM2vnBqUswXfsRdAxYKJHxM-1YbETfpBE_3wlrdNqQqQ/s1600/email.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 320px; height: 287px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqne82wJTmBUFTvL0ZA9YDVZGluLfQUvHD3VvKA5SmaoFv4RIUTGC8FHQkhlI5ENjSEgwd8FERwFp8VwZyi48TqQw78f_nEbpoM2vnBqUswXfsRdAxYKJHxM-1YbETfpBE_3wlrdNqQqQ/s320/email.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5459709444431085746" border="0" /></a>Interessantíssima classe la que avui ens ha impartit el consultor i professor de direcció de màrqueting d'ESADE Manel Armengol al curs "Jo directiva". Començant per la presentació que em serveix per encapçalar el post.<br /><br />El màrqueting és un timo / no serveix per a res / per vendre fum a qui no ho necessita... Bé, és això quan no es fan les coses com cal, sense rigor. Però també és quelcom que intentaré resumir a continuació, que requereix estudi, temps, treball i dedicació. I professors com ell que ho divulguin.<br /><br />No vull avorrir ni donar lliçons, sinó autorecordar-me la classe reescrivint allò que he après, que no és poc.<br /><br />1- La percepció que tenim del producte és el que importa i interessa, i no el producte per se, per molt bo que sigui. Jack Trout diu encertadament que "el màrqueting és una guerra de percepcions, no de productes. Quan a tenir el millor producte, la idea que la veritat sempre triomfa tampoc és certa lamentablement"<br /><br />2- Per prendre una decisió sobre el nostre producte, ens hem d'informar, hem d'investigar prèviament. La investigació, no obstant, no està renyida amb la intuició<br /><br />3- El límit el marca la coherència. Al màrqueting s'hi pot aplicar allò del "no limits, no fears" després ja vindrà el departament financer per fer comptes i tallar-nos les ales si no surten<br /><br />4- Les necessitats són funcionals (gamma de productes BIC d'usar i tirar ), simbòliques (tot el lot de productes Montblanc) o sensorials (porque yo lo valgo de L'Oreal) i el màrqueting ho ha de contemplar per assegurar vendes. El client vol solucions, NO PRODUCTES<br /><br />5- Sempre és fonamental llistar les necessitats a satisfer i per això són bones les pluges d'idees, i els focus group : clients, no clients i exclients<br /><br />6- En el procés de compra s'identifiquen diferents rols: iniciador, influenciador, prescriptor, decisor, comprador, consumidor, gate keeper i líder d'opinió. Al prescriptor li donem un valor importantíssim<br /><br />7- La implicació i altres variables de la relació. Allò que defineix els antecedents afectius i racionals de la implicació ( en màrqueting polític els importants són els segons, guanyar la batalla de les idees però quan es perden els primers, els perds per sempre): plaer, signe, procediment, dissonància, sensibilitat a la marca, percepcó de diferències entre marques i experiència subjectiva<br /><br />8- La importància dels fenòmens post-compra: la satisfacció. Mirar de fidelitzar el client<br /><br />9- Els factors higiènics (te n'adones que hi són quan te'ls treuen) i els factors motivadors (ho reconeixem quan ens el donen - el pernil per nadal !) però ull que els segons poden passar al primer grup de facto i exigir-nos-els sempre !<br /><br />10- El posicionament, que és allà on et posen (ELS ALTRES) no allà on vols estar. I contra o per això hem de treballar, tenint en compte un element que és clau...<br /><br />11- EL GANTXO<br /><br />La posada en escena ha estat tant interessant com el contingut. Entre bromes, ironies, imitacions i gestos ràpids i secs, Manel Armengol ens ha introduït fugaç però intel·ligentment en un món apassionant, però només l'hem tastat.<br /><br />Busco referències seves a internet per documentar-me i constatar que l'Àlex que mencionava constatment és l'Àlex Rovira de qui aquests dies intento llegir "La bona crisi". A la xarxa he trobar però un llibre seu de 2003 que em recorda la classe d'avui perquè Armengol no només ha fet el gest, sinó que ens ha apel·lat a "volar" per explorar noves possibilitats que facin sempre "més content el client". I ara em quadra tot. Rovira inicia el pròleg del llibre de 2003 "La brújula interior" afirmant: "Aquellos que nos quieren nos dan alas, nos invitan a volar". Més informació: http://www.labrujulainterior.com/esp/1000gracias.htmRuth Troyano Puighttp://www.blogger.com/profile/11173698991629328972noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2526253807869201611.post-10575270435273486882010-04-03T07:37:00.000-07:002010-04-04T02:53:05.323-07:00D'estrelles, estrellats i Setmana Santa<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx6c-GpmIvWEk0PpuZFs1FeMTtefcdHLJ77hUKqXes_luw40Nx0LQxITzfM620N167a9sbscPP4bSGAMfs5ApSDiUVA-iWo-FIkTbDX-ql1mTL2N8CvNs4H0OO4zwD4pteKM6_Zne3_b8/s1600/setmana-santa-pollensa.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 212px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx6c-GpmIvWEk0PpuZFs1FeMTtefcdHLJ77hUKqXes_luw40Nx0LQxITzfM620N167a9sbscPP4bSGAMfs5ApSDiUVA-iWo-FIkTbDX-ql1mTL2N8CvNs4H0OO4zwD4pteKM6_Zne3_b8/s320/setmana-santa-pollensa.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5455927535639574434" /></a><br />Per convicció o per necessitat, ens havien dit fins ara. Des de ja, hi podem afegir una altra raó de pes i molt més suggerent, per poder veure en el futur les estrelles i seguir somiant. El canvi climàtic l'hem de mitigar entre tots i per humil i local que sigui la nostra acció en pro de l'estalvi i l'eficiència energètica, el planeta ho agraïrà. Interessant entrevista que ahir publicava El Periódico a Joan Pujol, responsable del COU d'Àger - poso a continuació l'enllaç-, un centre d'observació de l'univers que ha de ser una meravella visitar, a Llavorsí vaig descobrir una nit d'estiu el cel més teixit d'estrelles del planeta , entenc que a Àger deuen patir la mateixa bona sort: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=701248&idseccio_PK=1477&h=. <br /><br />La Setmana Santa va començar amb una apagada de llums mundial promoguda per la Fundació ecologista WWF. Simbòlica, cert, però se'n va parlar tant que alguns ens sentim culpables de no haver-la pogut seguir - què fas si estàs al carrer quan toca apagar els llums ? L'èxit del seguiment no hauria de deixar-nos indiferents i si ho podem fer una hora, per què no ens ho apliquem tots a diari ? Incís: No em va agradar que la Prioral de Sant Pere no secundés la iniciativa, quan altres emblemàtics monuments del territori com la Muralla de Tarragona sí que ho van fer. Per alimentar el vell i cansat debat i aprofundir en el prosaiquisme que per alguns és la Setmana Santa, està clar que en aquest cas ens van guanyar la partida a Tarragona.<br /><br />Seguint amb la Setmana Santa, he de dir que ens hem emborratxat sense voler-ho amb la Saloufest i el gens agradable "turisme de borratxera". Comparteixo l'editorial d'ahir dissabte d'El Periódico: pa per avui, gana per demà. Ens fa un flac favor acollir aquest tipus de turistes a la Costa Daurada per molts milions que s'hi deixin - se'n pot dir turistes ? - però ha de quedar clar que la responsabilitat primera és de cada adolescent britànic que hi participa i de qui els envia. Tenim un potencial cultural, gastronòmic, natural i una oferta de sol i platja increïble a tota la Costa Daurada amb 5 milions de turistes anuals; els 5.000 que aquest dia han estat notícia són un reducte. Tenim un problema a resoldre, tots, cadascú des de la seva responsabilitat començant per la primera que insisteixo és la individual d'aquests joves que educació i dignitat l'hauran deixat a casa. Avui a El País ja s'apunta en algun article que la solució per bé que complexa potser haurà de passar per l'ecotaxa. Al final, ho acabarem pagant tot, com si no ho féssim ja ara. Amb els nostres impostos estem finançant comes etíl·lics i agents de seguretat.<br /><br />Espero que d'aquesta Setmana Santa els creients retinguin la bellesa dels passos i la solemnitat de les processons, la passió i l'entrega dels cofrares i els més agnòstics, el delit de qualsevol activitat contemplativa, cultural o social - recomano ja que ho estic fent també la lectura de la intel·liget " L'elegància de l'eriçó" de Muriel Barbery -. No cal recrear-se més en les imatges de joves incívics de comportaments reprobables, estrellats per l'alcohol en qualsevol carrer d'una població que alguns d'ells no sé si situarien bé al mapa.<br /><br />Esperem que la Setmana Santa de 2011 sigui menys heavy i més pura. El cos i l'esperit d'alguns ho agraïrà.Ruth Troyano Puighttp://www.blogger.com/profile/11173698991629328972noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2526253807869201611.post-59510922775392484612010-03-10T14:30:00.000-08:002010-03-14T05:17:51.919-07:00No és victimisme, és la realitat<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEju8mHR6xt5GSGdUQPhEk2ZLvFXzWtT38lQPJ7Uy6dbrn6tRS9-PmzxA7qKMaT_cp1_Re5hT5Hl9glsXdDLDqgcRumU0kJq1SYIBOLCtE4bwaSkYlRc74hPtc0haCT5rRCBkYe1CBqWSt4/s1600-h/letizia-vs-bruni_thumb.jpg"><img style="MARGIN: 0pt 10px 10px 0pt; WIDTH: 199px; FLOAT: left; HEIGHT: 320px; CURSOR: pointer" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5447137349750492850" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEju8mHR6xt5GSGdUQPhEk2ZLvFXzWtT38lQPJ7Uy6dbrn6tRS9-PmzxA7qKMaT_cp1_Re5hT5Hl9glsXdDLDqgcRumU0kJq1SYIBOLCtE4bwaSkYlRc74hPtc0haCT5rRCBkYe1CBqWSt4/s320/letizia-vs-bruni_thumb.jpg" /></a> <meta content="text/html; charset=utf-8" equiv="Content-Type"><meta name="ProgId" content="Word.Document"><meta name="Generator" content="Microsoft Word 11"><meta name="Originator" content="Microsoft Word 11"><link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CPUTOSF%7E1%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"><?xml:namespace prefix = o /><o:smarttagtype name="PersonName" namespaceuri="urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags"></o:smarttagtype><style> st1\:*{behavior:url(#ieooui) } </style>
<br /><style> <!-- /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman";} p.msolistparagraphcxspmiddle, li.msolistparagraphcxspmiddle, div.msolistparagraphcxspmiddle {mso-style-name:msolistparagraphcxspmiddle; mso-margin-top-alt:auto; margin-right:0cm; mso-margin-bottom-alt:auto; margin-left:0cm; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman";} p.msolistparagraphcxsplast, li.msolistparagraphcxsplast, div.msolistparagraphcxsplast {mso-style-name:msolistparagraphcxsplast; mso-margin-top-alt:auto; margin-right:0cm; mso-margin-bottom-alt:auto; margin-left:0cm; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman";} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} --> </style>
<br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; LINE-HEIGHT: 150%; MARGIN-BOTTOM: 10pt" class="MsoNormal"><span style="LINE-HEIGHT: 150%;font-family:Arial;font-size:85%;" ><strong>El que he dit a Reus aquest vespre a l'inici de la taula rodona que he moderat sobre "Sexisme i mitjans de comunicació", convidada per <?xml:namespace prefix = st1 /><st1:personname st="on" productid="la Sectorial">la Sectorial</st1:personname> de <st1:personname st="on" productid="la Dona">la Dona</st1:personname> del PSC: </strong></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; LINE-HEIGHT: 150%; MARGIN-BOTTOM: 10pt" class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><span style="LINE-HEIGHT: 150%;font-family:Arial;" >Bona tarda a totes i a tots, <?xml:namespace prefix = u1 /><u1:p></u1:p></span><span style="LINE-HEIGHT: 150%"><o:p></o:p></span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; LINE-HEIGHT: 150%; MARGIN-BOTTOM: 10pt" class="MsoNormal"><span style="LINE-HEIGHT: 150%;font-family:Arial;" ><u1:p></u1:p><span style="font-size:85%;">Les dones només som protagonistes d’una de cada 5 notícies dels informatius de TV (22%). Aquesta és una dada injusta, perquè tenim un major pes a la societat i no el veiem reflectit als mitjans de comunicació. <u1:p></u1:p></span></span><span style="LINE-HEIGHT: 150%"><o:p></o:p></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; LINE-HEIGHT: 150%; MARGIN-BOTTOM: 10pt" class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><span style="LINE-HEIGHT: 150%;font-family:Arial;" >Si estem fent aquest acte avui amb motiu del Dia Internacional de les Dones dilluns, és perquè no existeix la plena igualtat. Encara lluitem per allò que els països nòrdics pregonaven als seixanta i setanta: <b>La meitat del món per les dones, la meitat de la casa pels homes</b>. <u1:p></u1:p></span><span style="LINE-HEIGHT: 150%"><o:p></o:p></span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; LINE-HEIGHT: 150%; MARGIN-BOTTOM: 10pt" class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><span style="LINE-HEIGHT: 150%;font-family:Arial;" >Estic segura que moltes de vostès han vist com en els últims 30 anys, hem assolit, les dones, moltes fites: el vot, l’accés a la universitat, decidim per nosaltres mateixes… Sí, tenim independència en l’esfera privada (ja no depenem dels pares ni dels marits i/o companys), però no a la pública. <u1:p></u1:p></span><span style="LINE-HEIGHT: 150%"><o:p></o:p></span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; LINE-HEIGHT: 150%; MARGIN-BOTTOM: 10pt" class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><span style="LINE-HEIGHT: 150%;font-family:Arial;" >Hi ha un llarg camí encara a recórrer: l’atur femení és més elevat – a Catalunya sortosament no és així-, ocupem encara pocs llocs de responsabilitat a les empreses i /o administracions, cobrem menys de la meitat que els homes per una mateixa feina. I en combatre aquestes desigualtats ens hi hem d’implicar tots: governs, empresaris, sindicats, entitats, mitjans de comunicació. Dones, i homes, també és cosa d’homes. I <st1:personname st="on" productid="avui aqu■">avui aquí</st1:personname> en veig molt pocs ¿????<u1:p></u1:p></span><span style="LINE-HEIGHT: 150%"><o:p></o:p></span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; LINE-HEIGHT: 150%; MARGIN-BOTTOM: 10pt" class="MsoNormal"><span style="LINE-HEIGHT: 150%;font-family:Arial;font-size:85%;" >No em vull allargar gaire més per presentar la taula rodona “Sexisme i mitjans de comunicació”, només posar tres exemples relativament recents i prou evidents del tracte discriminatori envers la dona als mitjans de comunicació : </span><span style="LINE-HEIGHT: 150%"><u1:p></u1:p><o:p></o:p></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; LINE-HEIGHT: 150%; TEXT-INDENT: -18pt; MARGIN: 0cm 0cm 10pt 36pt" class="msolistparagraphcxsplast"><span style="LINE-HEIGHT: 150%;font-family:Arial;" ><u1:p></u1:p><span style="font-size:85%;">1- La recent elecció de president permanent del Consell Europeu i l’alta representant de política exterior de <st1:personname st="on" productid="la UE. Tots"><st1:personname st="on" productid="la UE. Tots">la UE. Tots</st1:personname></st1:personname> dos desconeguts sense gaire projecció, però només ella va haver-se de defensar perquè l’acusaven de ser la quota de paritat en el nou govern d’Europa. Catherine Ashton ha de justificar la seva vàlua professional, Herman van Rompuy NO, tot i que per a la majoria de nosaltres era igualment desconegut<u1:p></u1:p></span></span><span style="LINE-HEIGHT: 150%"><o:p></o:p></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; LINE-HEIGHT: 150%; TEXT-INDENT: -18pt; MARGIN: 0cm 0cm 10pt 36pt" class="msolistparagraphcxsplast"><span style="font-size:85%;"><span style="LINE-HEIGHT: 150%;font-family:Arial;" >2- Maspujols aquest estiu, el cartell que anunciava el festival de música electrònica era el d’una dona, una barbie despullada, que va portar polèmica. A ningú se li va acudir posar com a reclam el Ken <u1:p></u1:p></span><span style="LINE-HEIGHT: 150%"><o:p></o:p></span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; LINE-HEIGHT: 150%; TEXT-INDENT: -18pt; MARGIN: 0cm 0cm 10pt 36pt" class="msolistparagraphcxsplast"><span style="font-size:85%;"><span style="LINE-HEIGHT: 150%;font-family:Arial;" >3- Recordaran la portada de la princesa Letizia i Carla Bruni, primera dama de França, a tots els diaris. De cul i amb cròniques d’aquest estil :<u1:p></u1:p></span><span style="LINE-HEIGHT: 150%"><o:p></o:p></span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; LINE-HEIGHT: 150%; TEXT-INDENT: -18pt; MARGIN: 0cm 0cm 0pt 72pt" class="msolistparagraphcxspmiddle"><span style="font-size:85%;"><span style="LINE-HEIGHT: 150%;font-family:Arial;" >a. Es sin duda una muy buena fotografía. Tiene movimiento, elegancia e intensidad. Y desde luego se hace mirar. Muestra la silueta de dos atractivas mujeres, la princesa Letizia y la primera dama francesa, Carla Bruni, subiendo una escalera en estudiada simetría: idéntico peinado, parecido vestuario, idénticos torsos cimbreantes. Una imagen con mucho <i>glamour</i> y suave erotismo, de esas que suelen gustar a la prensa rosa. Pero esa foto no aparecía en una revista del corazón, sino en la portada del diario <st1:personname st="on" productid="EL PAᅪS">EL PAÍS<u1:p></u1:p></st1:personname></span><span style="LINE-HEIGHT: 150%"><o:p></o:p></span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; LINE-HEIGHT: 150%; MARGIN: 0cm 0cm 0pt 36pt" class="msolistparagraphcxspmiddle"><span style="LINE-HEIGHT: 150%;font-family:Arial;" ><u1:p></u1:p><span style="font-size:85%;">Ningú en deu recordar cap de Zapatero i Sarkozy de portada ? </span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; LINE-HEIGHT: 150%; MARGIN: 0cm 0cm 0pt 36pt" class="msolistparagraphcxspmiddle"><span style="LINE-HEIGHT: 150%;font-family:Arial;" ><span style="font-size:85%;"><u1:p></u1:p></span></span><span style="LINE-HEIGHT: 150%"><o:p></o:p></span> </p><p style="TEXT-ALIGN: justify; LINE-HEIGHT: 150%; MARGIN-BOTTOM: 10pt" class="MsoNormal"><span style="LINE-HEIGHT: 150%;font-family:Arial;" ><u1:p></u1:p><span style="font-size:85%;">Bé, són tres experiències a nivell europeu, local i nacional que ens demostren que els MC reprodueixen missatges sexistes que hem de superar. Perquè vivim al segle XXI que és el segle de les transformacions econòmica, cultural i social … i això vol dir també reconèixer el lideratge i el talent femení i cal que aquest sigui visible als mitjans de comunicació, amb la presència que li pertoca. Perquè no ens podem permetre les dones, cobrar el mateix que un home treballant un mes i mig més segons ha publicat un estudi europeu recentment. </span></span></p>
<br />Ruth Troyano Puighttp://www.blogger.com/profile/11173698991629328972noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2526253807869201611.post-11806662730004132742010-03-05T07:52:00.000-08:002010-03-06T05:45:48.107-08:00Sense resposta<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9g3m4pL370KwqUScvQ5a6MlU0eL2sreES2h1o0NxDOhBH0pLcKxG50c-Vs781qHRn-iRB4h__QFvkK8h9UbwYg5OqwXpaa2zbuy1XV1ptrr2eLb8kvyYQWVnQOo-Es4G42Cdrsa7rw7M/s1600-h/275678796_5c5fbde208.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 240px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5445180410897161474" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9g3m4pL370KwqUScvQ5a6MlU0eL2sreES2h1o0NxDOhBH0pLcKxG50c-Vs781qHRn-iRB4h__QFvkK8h9UbwYg5OqwXpaa2zbuy1XV1ptrr2eLb8kvyYQWVnQOo-Es4G42Cdrsa7rw7M/s320/275678796_5c5fbde208.jpg" /></a>Una nit d'estiu de fa uns quants anys, un molt bon amic, immers en un mar de dubtes existencials i incapaç d'albirar l'horitzó - entre d'altres coses perquè era de nit -, em va dir mentre se li esmunyien entre els dits els grans de sorra de la platja on érem : "Sempre hi haurà preguntes sense resposta, perquè quan trobem una resposta, apareixen nous interrogants".<br /><br />És cert que sempre hi ha qüestions pendents i que vivim amb el dubte i la incertesa a sobre. Molt sovint són una càrrega, però hi ha qui sap treure ferro a la incertesa i respondre amb saviesa el que vol sentir a la incrèdula espècie humana.<br /><br />No és per tant nou dir que vivim en un permanent interrogant, des del moment del part fins que perdem la consciència per sempre més. Sense saber del cert per què som aquí, quan de temps hi serem, i què passarà després. Fa uns dies escoltava Eduard Punset - quin gran geni !- i dèia que no morim, sinó que això que anomenem mort és una descohesió d'àtoms crec recordar, i res més. Em va deixar ben tranquil·la ! Una incògnita més resolta !!! Va afegir Punset que és més interessant saber si hi ha vida abans de la mort, que trencar-se la closca pensant què hi ha després d'aquesta.<br /><br />Aixó doncs, què fem perdent temps pensant en el demà? Intentant resoldre dubtes que no tenen resposta ? Ja deien els nostres avantpassats <em>In dubito, pro reo</em>. Doncs això, que sempre hi haurà interrogants i sinó sempre hi haurà savis que respondran intel·ligentment a favor de l'interès de l'espècie humana , o d'aquells qui intencionadament pensem amb el cor i no amb la raó. Perquè la raó no té resposta per a tot.Ruth Troyano Puighttp://www.blogger.com/profile/11173698991629328972noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2526253807869201611.post-27428565732438160512010-01-29T08:36:00.000-08:002010-01-29T09:29:59.318-08:00Ferran Adrià<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipf17aih5m1dPRdhqy9HTj6HFkJyjj5rY8I9HzGaXYSs7hCmYZyJD8TCSMhuDXkqtWrAlWC4IeGht55WAzHEmtFqTNpYG_up1oyFnXByOsIBVErKEEkOMYUU3b3fLuWzsjE-CPpAnaIiY/s1600-h/3042395394_5d1bee1a80.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5432202260464451266" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipf17aih5m1dPRdhqy9HTj6HFkJyjj5rY8I9HzGaXYSs7hCmYZyJD8TCSMhuDXkqtWrAlWC4IeGht55WAzHEmtFqTNpYG_up1oyFnXByOsIBVErKEEkOMYUU3b3fLuWzsjE-CPpAnaIiY/s320/3042395394_5d1bee1a80.jpg" border="0" /></a> <div>Ferran Adrià és un geni. No descobreixo la sopa d'all, sinó que més aviat em repeteixo. Tampoc he tingut ocasió de tastar el seu art culinari -però me'n moro de ganes i ara se'm complica la cosa amb l'anunci del tancament-, de manera que no m'ha guanyat per l'estòmac, sinó per la paraula, l'escrita. Em va deixar estratosfèricament glaçada la claredat i la visió de futur d'aquest senyor que fa pinta d'haver-s'ho guanyat a base de feina, feina i més feina. </div><br /><p>Llegint l'entrevista que li fan a <em>El Periódico</em> aquesta setmana un pot entendre que l'èxit arriba als qui s'ho mereixen i a més són intel·ligents. Ningú no hauria vaticinat mai que la deconstrucció gastronòmica arribaria a la portada del Financial Times. Però amb Ferran Adrià el miracle es fa realitat.</p><p>El cas és que de l'entrevista em va sorprendre pràcticament tot, però en particular aquesta capacitat de Ferran Adrià de diferenciar-se de la resta, en les receptes culinàries per descomptat, però també en l'actitud i en els valors amb què embolcalla la professió. Posar passió a les coses és garantia de triomf, també. Diu que quan el Bulli reobri, el 2012, ja no serà un restaurant, sinó un espai que improvisarà el tipus de visita, la carta de plats, que tindrà un fort compromís social i de divulgació gastronòmica, i el que més m'agrada: que no patirà cap trauma per perdre les "michelin".</p><p>Penso que Adrià està molt per sobre de les etiquetes i dels convencionalismes. Ho ha demostrat sempre i ara més que mai que posa un punt i a part en la història del restaurant. Com si no ho hagués fet fins ara, el Bulli vol reinventar-se encara més, per adaptar-se a les noves demandes, a les expectatives de les noves generacions, que no ens enganyem, seran diferents. Les d'aquells que hem somiat en dinar-hi i les d'aquells que hi han dinat, i han somiat a l'hora. </p>Ruth Troyano Puighttp://www.blogger.com/profile/11173698991629328972noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2526253807869201611.post-30679917165439770002010-01-05T10:13:00.000-08:002010-01-06T04:09:46.857-08:00L'aquí i l'ara<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitu1G5m5cCOnoHRlO3tYBqBJeGnqE36P0i5VCZr0wtv7cyHUlkV9PufyhJYaynZhJ2UOV37U_Y9lJ6nPdUXBMzdLWuXuPZ57dFW9Id20g4T8oCvL1X3w8rrBqMUuvByTCcSpTGry0_uSQ/s1600-h/aqui-i-ara.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 285px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5423327363937546210" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitu1G5m5cCOnoHRlO3tYBqBJeGnqE36P0i5VCZr0wtv7cyHUlkV9PufyhJYaynZhJ2UOV37U_Y9lJ6nPdUXBMzdLWuXuPZ57dFW9Id20g4T8oCvL1X3w8rrBqMUuvByTCcSpTGry0_uSQ/s320/aqui-i-ara.jpg" /></a>L'inici de l'any o la fi de l'anterior - segons ho mirem- és moment obligat de passar balanç, esmenar errors, reflexionar i fer nous propòsits.<br /><br />Els balanços acostumen a tenir poc d'objectius perquè el que més ens pesa - bo o dolent - és allò que més a prop tenim en el temps o allò que la memòria encara aguarda amb amargor o dolçor. Els propòsits són sovint descafeïnats perquè ni són nous ni els acomplirem amb èxit si no ho hem fet ja abans, durant els 365 dies de l'any anterior.<br /><br />Però posar-se metes i tenir en cartera nous reptes i projectes és la gràcia de la vida. Si no vivim il·lusionats en allò que ha de venir no vivim, o sí ? Perquè allò que realment importa és l'aquí i l'ara, viure'l apassionadament, però sovint ho oblidem.<br /><br />Aquests dies que tots estem més tendres i dolços - serà per l'excés de sucre - i que fem volar la imaginació sense treva, sovint donem voltes a allò que voldríem i que encara no tenim. I oblidem que tenim el que tenim. Martí i Pol afegiria "Tenim a penes el que tenim i prou: l'espai d'història concreta que ens pertoca , i un minúscul territori per viure-la". I ja és molt. I no sabem la gran sort que tenim: salut per viure i llibertat per poder decidir.<br /><br />I penso que som poc solidaris perquè ho obviem inconscientment a diari. Hem oblidat amb una rapidesa que fa por que hi ha tres cooperants segrestats a Mauritània i un director de Greenpeace injustament empresonat per manifestar-se a Copenhaguen i milers de persones que passen gana, i milers de refugiats, d'exiliats... De persones que amb prou feines poden viure l'ara, que estan privats de llibertat, que no poden decidir per ells mateixos.<br /><br />La vida és plena d'injustícies, quin gran tòpic. El meu propòsit pel 2010 és que desapareguin i en el balanç de 2009, em pesa enormement un judici que tinc pendent. Bé, que té pendent un xinès boig que em va embestir a l'autopista a mi i a 10 conductors més, sortosament amb conseqüències greus però només amb danys materials: 2.000 euros de reparació del vehicle. Ja hi tornem, els diners, el materialisme... I l'aquí i l'ara ? Els valors que ens conjurem a prioritzar?Ruth Troyano Puighttp://www.blogger.com/profile/11173698991629328972noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2526253807869201611.post-39153325302335995542009-12-08T07:38:00.000-08:002009-12-08T12:29:24.683-08:00No hi ha motius<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhThOQuDA0E-pEw2nrmIEcGN7hYcyf856V4wtjhkgxI8LqsBf4IFBo_ArG02UBwiRWiciVBEgJEAKV1yVejt7yQKme4bRvMynZBln0qTJERXQsHBSCxC0NM_9Xb1mmUtpN6SLPTT7TC4ps/s1600-h/1260274424.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5412890551993294642" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 113px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhThOQuDA0E-pEw2nrmIEcGN7hYcyf856V4wtjhkgxI8LqsBf4IFBo_ArG02UBwiRWiciVBEgJEAKV1yVejt7yQKme4bRvMynZBln0qTJERXQsHBSCxC0NM_9Xb1mmUtpN6SLPTT7TC4ps/s320/1260274424.jpg" border="0" /></a>Ni l'escrit que els fills han fet arribar a Aminetu Haidar l'han fet desistir d'una protesta tan lícita com arriscada. Posar en joc la vida i no atendre el crit desesperat dels fills diu molt de l'activisme d'aquesta ciutadana saharauí a qui han vulnerat els drets fonamentals, justament aquells qui els han de garantir, els membres del Govern de Rabat.<br /><br /><br />Només des de la intuició puc mig endevinar el combat moral que assalta Haidar aquests dies: amb els seus fills apel·lant a la consciència de tots i reclamant-la de nou a casa, per una banda, i les seves conviccions, per l'altra. Confio que la debilitat física - apreciable lamentablement a la televisió - no hagi restat ni intel·ligència ni fermesa en la seva lluita. Segur que no, perquè es manté inamobible en la decisió presa. La seva és una protesta amb fonament, i no hi ha motius per tenir-la retinguda i no deixar-la tornar a casa.<br /><br /><br />Esperem que l'escrit dels fills d'Aminetu remogui la consciència d'aquells qui encara no s'han sentit al·ludits. Va per ells també, no només per als ciutadans i ciutadanes que ens commou la seva lluita. No sé on deuen tenir la sensibilitat alguns que han estat escollits per representar el poble i assegurar els seus drets. Que siguin prou valents per admetre que aquest combat humà no el poden guanyar. Que no hi vegin activisme polític, sinó necessitat humana en la petició de Haidar.<br /><br /><br />Si mor, com ha sentenciat el Nobel José Saramago "serem moralment més pobres".Ruth Troyano Puighttp://www.blogger.com/profile/11173698991629328972noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2526253807869201611.post-82766434840132800612009-12-01T12:54:00.000-08:002009-12-01T13:37:41.164-08:00Allà on Picasso ho va aprendre tot<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigbPZYTR068rbwWcLCSeo7NUKwZOJf59hEYM5pY1rO1gFdkyHC6EwV54nWsCcjIW20DG1s5KnOvJhjbFzIfjOXbzhzv8RTUiAHUfbJ0CmsUOZ5KLUEbrSVf43RVV-4dSzRiRB1IKmGxkY/s1600/picasso4.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5410378739993598994" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 267px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigbPZYTR068rbwWcLCSeo7NUKwZOJf59hEYM5pY1rO1gFdkyHC6EwV54nWsCcjIW20DG1s5KnOvJhjbFzIfjOXbzhzv8RTUiAHUfbJ0CmsUOZ5KLUEbrSVf43RVV-4dSzRiRB1IKmGxkY/s320/picasso4.jpg" border="0" /></a>Fa uns dies que vaig tornar de París amb les ganes de visitar el Museu Picasso. Em diran egoïsta perquè la cultura és inabastable a la capital francesa, però ni el Museu d'Orsay ni el Louvre em venien tan de gust, tot i que el primer em va fascinar, tant per l'antiga estació que l'acull com per la interminable llista de quadres impressionistes que són una meravella per als sentits i en particular un festival per a la vista.<br /><div><br /><div>El cas és que a la porta del Picasso, en ple barri de Marais, un trist paper a màquina traduït a l'anglès ni tan sols emanava disculpes pel tancament temporal. Suposo que el museu està immers en una profunda reforma perquè fins el 2012 si no recordo malament no reobrirà les seves portes. Em va indignar profundament no poder veure algunes de les pintures més emblemàtiques de Picasso i ràpidament em va assaltar no només la vena catalanista sinó el dubte innocent de si és viable traslladar part de l'obra -temporalment...- a Barcelona. Entenc que operativament és complicat i des del punt de vista polític difícilment justificable, però per nosaltres, els catalans, seria fantàstic rebre temporalment les pintures parisenques de Picasso, algunes d'elles les que el vinculen més estretament a Horta de Sant Joan, com aquesta que il·lustra el text: La Fàbrica, però també és a París La Bassa.</div><br /><div>Deia Picasso "tot el que sé ho he après a Horta". Nosaltres sabem d'ell el que ens han explicat a l'escola, el que hem llegit als llibres, el que podem veure al Centre Picasso d'Horta o al Museu Picasso de Barcelona - que és un excel·lent centre de producció cultural perquè recupera fons tan interessants com desconeguts, un exemple són les estamples japoneses que s'exposen aquests dies - però en voldríem més... A Màlaga lògicament, però també a París i a Nova York es promociona la seva vasta obra pictòrica. Això és el que té ser un artista universal, però ara que catalans i madrilenys ens disputem el fons del fotògraf Centelles, m'assalta el dubte novament de si l'autor o millor , la seva obra, s'ha de quedar al país d'origen o ha de marxar fora per promocionar-se.</div><div> </div><div></div><div>Jo apostaria per la primera però està clar que no sempre ha estat així i que l'art és universal. I com va dir Víctor Hugo abans de morir "estimar és actuar" per tant si estimem la cultura estem obligats a moure'ns per trobar-la. </div></div>Ruth Troyano Puighttp://www.blogger.com/profile/11173698991629328972noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2526253807869201611.post-57522980753421897502009-11-21T06:43:00.001-08:002009-11-23T08:00:26.318-08:00La Dolce Vita<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTPz_BXfhiVKLQk5sL22izkOIXWTGd6RCcTcpM8viknkpwIYxugyJ6Xji_ET2lIVZsWyTNa8Bp1zf5qd06DVs5YJ0YE7bYYtasbKY6bukeqVziLzM_gMf4gPyFadEqPWcM4N3d8WETmsg/s1600/Giulio%20Di%20Sturco%5B1%5D.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5406977224528339346" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; HEIGHT: 162px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTPz_BXfhiVKLQk5sL22izkOIXWTGd6RCcTcpM8viknkpwIYxugyJ6Xji_ET2lIVZsWyTNa8Bp1zf5qd06DVs5YJ0YE7bYYtasbKY6bukeqVziLzM_gMf4gPyFadEqPWcM4N3d8WETmsg/s320/Giulio%2520Di%2520Sturco%255B1%255D.jpg" border="0" /></a> Llegeixo a la contra d'El País de dissabte "<strong>La crisis golpea a quines no la causaron</strong>". Ho afirma Helen Clarck, directora dels Programes per al Desenvolupament de Nacions Unides. Totalment d'acord, com allò que algun erudit ha popularitzat sobre la crisi i les seves conseqüències, mentre que en l'època de bonança es privatitzen els beneficis, en períodes de vaques flaques se socialitzen les pèrdues.<br /><div></div><br /><div>M'agrada el que llegeixo però em sobra el dinar d'arròs de llamàntol que periodista, entrevistada i acompanyant comparteixen perquè com tantes altres coses, menjar han de menjar, però èticament el preu que paguen és qüestionable. Parlar de la gana al món i de com les diferències s'han accentuat en els últims anys i de com el món subdesenvolupat és el primer que està patint els efectes del canvi climàtic -ja hi ha refugiats per culpa del clima!! - no pot provocar una bona digestió tot i la suposada suculència del plat.</div><br /><div>També durant el cap de setmana he visitat l'exposició <strong>World Press Photo 2009</strong> al CCCB. Per descomptat que m'han fascinat les imatges però m'ha disgustat 'disfrutar ' amb captures que immortalitzen moments tan sublims com tràgics, guerres i desastres naturals especialment. Valoro tant o més que el contingut de la fotografia, l'habilitat del fotògraf per retratar expressions, gestos, situacions límit que presuposem i tenim dibuixats a l'inconscient però que ens queden lluny en el món real. És una feina arriscada la seva i emocionalment dura, però totalment necessària per conscienciar-nos que el nostre món té parts molt fosques.<br /><br />L'estranya condició humana fa que recuperem ràpidament el sentit de la 'dolce vita'. Oblidem amb facilitat les misèries. El que necessitem són motivacions, il·lusions, somnis. Possiblement per això l'inconscient m'ha fet triar una fotografia de passarel·la per resumir la visita a la World Press Photo per bé que m'assalten a cada moment les dels conflictes armats, la injustícia, la intolerància, el dolor... Deia Nietzsche que el món real és molt més petit que el món de la imaginació. Hi afegiria que també és molt més dolorós , per això ens refugiem més en el segon.</div><br /><br /><div></div>Ruth Troyano Puighttp://www.blogger.com/profile/11173698991629328972noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2526253807869201611.post-55406946129627802972009-11-14T16:27:00.000-08:002009-11-14T17:31:46.780-08:00Confiança<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhU80JtTIRe85z8uMfS-zp-4gMLPoYSH99MdMN5eHs_gjB5xJk6jQZnR_ZBL1vVXVH2GPiexMOoJLVaSHBrEXT35YdNIDrIvc5Z7XaQCyws8OMv8qiOykxK6B0XqWXZbMJ7lps_jCeh-t8/s1600-h/4057886719_91a8c667c5.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5404125438948938722" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 213px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhU80JtTIRe85z8uMfS-zp-4gMLPoYSH99MdMN5eHs_gjB5xJk6jQZnR_ZBL1vVXVH2GPiexMOoJLVaSHBrEXT35YdNIDrIvc5Z7XaQCyws8OMv8qiOykxK6B0XqWXZbMJ7lps_jCeh-t8/s320/4057886719_91a8c667c5.jpg" border="0" /></a>Hi ha dies que no comencen amb grans expectatives i acaben cobrint-se amb escreix. M'ha passat avui. Arribo a casa d'una conferència a Alforja amb motiu dels 30 anys d'ajuntaments democràtics. Quan agafava el camí per tornar a Reus he rebut un mail que res té a veure amb l'acte i que m'ha emocionat sobtadament. No era sentimental. El cas és que no l'esperava i m'ha fet pensar que sempre hi ha algú que pensa en tu i mai ho endevinaries. Gràcies per la recomanació, la tindré a bé aquests dies.<br /><div></div><br /><div>El cas és que torno d'Alforja i puc dir allò que avui aniré a dormir sabent unes quantes coses més. En primer lloc vull donar fe que hi ha regidors - polítics- que treballen incansablement i desinteressadament per fer bé -molt bé - les coses, tot i la crisi i les seves derivades com la manca de recursos econòmics als ajuntaments, i els darrers episodis de corrupció coneguts que han afegit més tones de descrèdit i desprestigi a la política. N'hi ha que hi dediquen tantes hores - físiques i mentals - que per això només ja se'ls hauria d'aplaudir a cada gest i/o idea. I no reben res a canvi, l'únic que els omple les butxaques és la satisfacció de veure com el ciutadà té nous i millors serveis al seu abast. Però a banda de ser grans polítics (i gestors ) que viuen en l'anonimat -això és també un altre mèrit - són persones excel·lents que regalen un tracte immillorable a algú com jo a qui no coneixen pràcticament de res i que conviden a assistir a una conferència. </div><br /><div>Capítol a banda mereix la intervenció del conferenciant. Andreu Mayayo ha glossat en un to volgudament informal els últims 30 anys d'història i el paper del municipalisme democràtic, que ha estat cabdal per assolir les quotes de desenvolupament i benestar que tenim al país i a cada poble i ciutat de Catalunya. Entre anècdotes sucoses i una memòria prodigiosa, ha recordat com els primers alcaldes de la democràcia van ser principalment homes, joves de 20 a 30 anys, de professió pagesa, i amb un denominador comú: la il·lusió. Mayayo pronostica que serà difícil de trobar en endavant aquesta esperança d'ara fa 30 anys perquè la precarietat econòmica dels ajuntaments i la corrupció ens distancien de la política. Però caldrà veure-ho, perquè em resisteixo a creure que hi ha poques Núria Parlon. Ella simbolitza millor que ningú aquests dies la regeneració política a Santa Coloma, un municipi tacat per la corrupció que no ho tindrà fàcil per rentar-se la cara. Però si aplica esforç, treball, dedicació i constància se'n sortirà segur, com ho van fer els primers alcaldes de la democràcia quan tot estava per fer "i tot era possible" remataria Martí i Pol. Coincideixo amb l'erudit Andreu Mayayo en què venen uns temps difícils, per als ajuntaments -perquè el finançament obligarà a redimensionar serveis i projectes-, per als polítics -perquè no tots són iguals i cal fer-ho visible -, però també per al conjunt dels ciutadans que ens qüestionem no l'estat democràtic sinó el seu funcionament. </div><div> </div><div></div><div>Si pensem que ningú ens representa, no anem enlloc. Hem de superar com sigui aquesta etapa de desafecció i creure que un món millor i més just és possible. Ningú no ens pot demanar la confiança, però s'ha d'acabar recuperant. És cosa de tots. Ja sigui a través d'una una nova llei electoral o la millora del finançament municipal o la intolerància a la impunitat o la justa aplicació dels conceptes legalitat-moralitat, ja sigui una cosa o l'altra, la política ha d'acabar per guanyar el valor perdut. En aquests temps de pessimisme, no va malament tornar a Sèneca i recordar que <strong>"quan el sol s'eclipsa per desaparèixer es veu millor la seva grandesa". </strong></div>Ruth Troyano Puighttp://www.blogger.com/profile/11173698991629328972noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2526253807869201611.post-8720366865826118152009-10-28T11:10:00.000-07:002009-10-28T13:10:59.611-07:00La força és a l'esperit<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhF2PChlnBJowsKwKkSwM_PDWsKJWmEeOamcTGPuYCUf3Xg32Q3bjNBO1nFRSfpHKunjbbfBxs6d4_RS0C3MSBUbeUv-qcyLsrv82EbCjDaFhaHrb7Y_V5mpi8kRmcuoO1uFDs3VaFNtDU/s1600-h/feminisme.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5397715394418126130" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 144px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhF2PChlnBJowsKwKkSwM_PDWsKJWmEeOamcTGPuYCUf3Xg32Q3bjNBO1nFRSfpHKunjbbfBxs6d4_RS0C3MSBUbeUv-qcyLsrv82EbCjDaFhaHrb7Y_V5mpi8kRmcuoO1uFDs3VaFNtDU/s320/feminisme.jpg" border="0" /></a><br /><div>La lluita per la igualtat home-dona ve de lluny però mai com ara la societat ha pres consciència dels reptes i de les oportunitats que porta afegides, de la mateixa manera que lamentem dels costos de no haver tingut prou en compte el paper determinant de la dona. Vivim en un món pensat per als homes, però cada cop menys. Continua sent això sí una utopia conciliar vida personal i laboral sense perdre l'ànim o caure en la desesperació i la histèria. Hem de treballar per aconseguir visualitzar els nostres actius - i el sisè sentit- i tenim les eines per fer-ho. Les noves tecnologies són , per exemple, una escletxa per fer-nos visibles i ens faciliten una àmplia projecció. El camí és llarg, però des de l'optimisme de la voluntat és fàcil veure-hi la llum, al final. </div><div> </div><div></div><div></div><div></div><div>Reprodueixo a continuació les paraules que va pronunciar Josep Maria Solanes, director dels serveis territorials de Treball al Camp de Tarragona, per donar la benvinguda a les assistents a la sessió Àgora per a directives. Em sembla que és molt encertat el retrat del món poc igualitari en què vivim i evident la discriminació. Si ho llegiu veureu allà on som i els reptes que tenim per endavant. Amb la força de l'esperit ho aconseguirem !<br /></div><div></div><div></div><div><br /><span style="font-family:georgia;"><em>El juny del 2007, la Directora General Sra. Berbel va dir, quan es va crear l’Àgora per a directives, que: </em></span></div><div><span style="font-family:georgia;"><em><br /></div></em></span><strong></strong><div><span style="font-family:georgia;"><em><strong>Les dones directives i emprenedores estan jugant un paper fonamental en la construcció del nostre país, d’un país modern i igualitari, i des del Departament de Treball pensem que és urgent posar-ho de relleu i donar-los-hi el reconeixement que es mereixen</strong>. </em></span></div><div><em></em></div><div><span style="font-family:georgia;"><em></em></span></div><div><span style="font-family:georgia;"><em>Aquest és un dels motius principals de la creació de ”Àgora per a directives”. Destacar el rol imprescindible que estan desenvolupant les dones a la nostra societat.<br /></em></span></div><div><span style="font-family:georgia;"><em>Aquest projecte continua endavant perquè encara s’han de produir molts avanços i per això tenim molta feina a fer.<br /></em></span></div><div><span style="font-family:georgia;"><em></em></span></div><div><span style="font-family:georgia;"><em>Dades com que les dones guanyen un 17,4% menys que els homes a la Unió Europea, segons un estudi de l’Executiu Comunitari i que a la meitat dels casos, la diferencia es una discriminació directa, i que a Espanya, la diferència de salaris és encara superior, amb un 17,6% menys de mitjana, ens encoratja a seguir treballant.<br /></div></em></span><div><span style="font-family:georgia;"><em>Segons va dir el Comissari Europeu de Treball i Afers Socials, Vladimir Spidla "Es registren diferències a tots els països de la UE i no podem tolerar una situació en la qual les dones de la Unió Europea guanyen menys que els homes màxim si tenim en compte que el 60% dels llicenciats universitaris són dones. Necessitem una força de treball qualificada", va recordar. I va agregar que "les empreses han de treure les conseqüències d’això".<br /></em></span></div><div><span style="font-family:georgia;"><em></em></span></div><div><span style="font-family:georgia;"><em>El Govern de la Generalitat, a traves del Departament de Treball esta combatin aquesta discriminació lluitant contra "la segregació laboral" de les dones i promocionant-les per a ocupar "llocs de responsabilitat" a les empreses, sobretot en temps de crisis, perquè la dona no pot ser una variable d’ajustament a la crisi.<br /></div></em></span><div><span style="font-family:georgia;"><em>El </em></span><a href="http://www.gencat.cat/treball/index.html" target="_blank"><span style="font-family:georgia;"><em>Departament de Treball</em></span></a><span style="font-family:georgia;"><em> de la Generalitat ha publicat l’anuari Dona i treball relatiu a l’any 2007. Aquest estudi va començar a elaborar-se a l’any 2005 i analitza mitjançant dades </em></span></div><div><span style="font-family:georgia;"><em>estadístiques la situació laboral en què es troben les dones a Catalunya.<br /></div></em></span><div><span style="font-family:georgia;"><em>Segons les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) que mesuren la població en relació a l’activitat, la població potencialment activa a Catalunya, és a dir, aquella que té 16 anys o més, era de 6.049.100 persones, de les quals 3.070.800 eren dones, en el 2007. D’aquestes, 1.641.100 eren actives i estaven repartides entre 1.510.100 ocupades i 130.900 aturades. Les 1.429.800 restants van ser considerades inactives. Per tant, el 49,2% de les dones potencialment actives tenien una feina assalariada o eren empresàries en el 2007, mentre que el 4,3% estava a l’atur i que el 46,6% eren inactives. Les xifres representen una novetat, ja que s’ha trencat la tendència a la inactivitat laboral entre la majoria de les dones adultes Tot i això, aquesta població potencialment activa femenina a penes ha crescut un 1,9%, 56.500 dones, en relació al 2006.<br /></em></span></div><div><span style="font-family:georgia;"><em></em></span></div><div><span style="font-family:georgia;"><em>Ara bé, si comparem la situació de les dones amb la dels homes, s’observa que els homes segueixen protagonitzant l’activitat i l’ocupació, mentre que les dones són majoria a l’atur i a la inactivitat. En aquest sentit, les dones representen només el 43,2% de la població activa i el 42,6% de la població ocupada, però, en canvi, el 52,0% de la població aturada i el 63,5% de la població inactiva. Es tracta d’unes dades que han variat poc des de 2006, cosa que posa de manifest que les desigualtats de gènere en el mercat de treball continuen vigents, tant a Catalunya com a Espanya o a Europa.<br /></div></em></span><div><span style="font-family:georgia;"><em>No obstant això, Catalunya presenta els nivells més elevats d’ocupació femenina, en comparació amb Espanya i Europa, pel que fa al col·lectiu de 16 a 64 anys. Ara bé, tot i l’optimisme d’aquestes dades, segueix quedant pendent el repte de l’atur femení. La taxa d’atur femení a Catalunya roman en el 8 %, molt per sobre de la taxa d’atur masculí, que és del 5,6%. A Espanya, la taxa d’atur femenina és més força més elevada, mentre que a Europa, la taxa d’atur femení és inferior a la catalana i a l’espanyola, situant-se en el 7,7%, per sota del 8% de Catalunya.<br /></em></span></div><div><span style="font-family:georgia;"><em>En èpoques de crisis econòmiques, com l’actual, conceptes com la igualtat d’oportunitats, economia social o responsabilitat social empresarial tendeixen a quedar relegats.<br />En aquest sentit s’ha d’assenyalar que la igualtat d’oportunitats entre homes i dones comporta majors nivells de cohesió social, de productivitat empresarial, de salut laboral i de qualitat de vida.<br /></div></em></span><div><span style="font-family:georgia;"><em>Sembla clar, per tant, que les polítiques socials i les econòmiques poden i tenen el deure de reforçar-se mútuament. De fet, hi cap afirmar que les polítiques socials i econòmiques es retroalimenten les unes a les altres. Aquesta és la causa de que els progressos en aconseguir la igualtat entre dones i homes hagin conduit a una extensió dels drets per als dos sexes, en definitiva a un major aprofitament del talent femení i una millora substancial en la cohesió social.<br /></em></span></div><div><span style="font-family:georgia;"><em>El Sr. Alfons Cornella, diu que les dones estan “Superformades, però subutilitzades”, frase que resumeix el malbaratament del talent femení en la gran empresa catalana.<br /></div></em></span><div><span style="font-family:georgia;"><em>Només el 8,8% dels càrrecs decisius estan ocupats per dones, una infraocupació que “ni el país ni la societat es poden permetre”. Sobradament preparades – ja hem dit que el 60% de les persones amb estudis superiors són dones-, però marcades pel “llast” de la maternitat.<br />Les empreses no treuen suc laboral a les dones més qualificades. No se les valora pels resultats, sinó per motius com “l’aparença”, com passa moltes vegades en el model masculí, lamenta Cornella. I tot aquest desaprofitament acaba costant a Catalunya el 0,5% del seu producte nacional brut, uns 1.000 milions d’euros anuals.<br /></em></span></div><div><span style="font-family:georgia;"><em></em></span></div><div><span style="font-family:georgia;"><em>No es tracta d’una qüestió de quotes de gènere, sinó de negocis, però la tradicional estructura social pesa. El 52% de les dones “molt qualificades” deixa de treballar entre els 30 i 35 anys. No únicament pel desig de ser mares, sinó perquè busquen una feina millor que les permeti un major control de la seva vida i només el 40% d’elles torna a ocupar un lloc de treball a temps complet.<br /></div></em></span><div><span style="font-family:georgia;"><em>I això es una llàstima perquè les dones “lideren d’una manera més participativa”, “utilitzen de forma natural el lideratge transformacional que recalca la feina en equip, la cooperació, el networking i el suport interpersonal”.<br /></em></span></div><div><span style="font-family:georgia;"><em></em></span></div><div><span style="font-family:georgia;"><em>Davant d’aquests prejudicis de les empreses vers la maternitat, hi ha estudis que demostren que després de ser mares, les dones incorporen noves habilitats funcionals, milloren la seva capacitat d’aprenentatge i la seva resistència a l’estrès, però encara avui, entre dos currículums iguals en els quals l’única diferència és tenir fills, el 70% de les empreses contracten les que no els tenen.<br /></em></span></div><div><span style="font-family:georgia;"><em>És per això per lo que tenim que continuar treballant amb accions com las que avui presentem que no es mes que una parta de la tasca que amb aquest sentit esta portant endavant el Govern de Catalunya a traves del Departament de Treball i de la Direcció General de Igualtat d’Oportunitats en el Treball.<br /></div></em></span><div><span style="font-family:georgia;"><em>Moltes gràcies a tots i a totes i que la jornada d’avui ens permeti continuar avançant en el bon camí.</em></span></div>Ruth Troyano Puighttp://www.blogger.com/profile/11173698991629328972noreply@blogger.com0