Estic farta de sentir per tot arreu que estem en temps de crisi. Reconec que la situació econòmica és delicada i que el nombre de persones aturades ha augmentat significativament en els últims mesos, la qual cosa comporta seriosos problemes econòmics a moltes famílies. Però en aquesta situació, no val confiar-ho tot a la sort per tornar a tenir feina, sinó i especialment el que val és la voluntat, l'esforç, la dedicació, el reciclatge... La formació constant i continuada. La gent amb empenta se n'ensurt. En situacions de crisi, també.
Hem de ser optimistes i positius i creure que hi ha possibilitats de recuperació econòmica si hi posem de la nostra part. Perquè la iniciativa privada i l'administració fan esforços a diari per contribuir a dinamitzar l'economia, que és bàsic i fonamental perquè el nostre sigui un país cohesionat. Els cicles econòmics són això, cicles, oscil·lacions a l'alça i a la baixa, i després d'uns anys de bonança no tocava altra cosa que anar avall... Ens queden encara uns mesos, segons els experts, per acabar de tocar fons. I després, la corba començarà a remuntar.
Vull ser optimista i pensar que amb treball i patiment superarem les dificultats. La feina m'ha permès aquesta última setmana constatar que tenim un territori viu i dinàmic, emprenedor, i com a ciutadans hem d'estar a l'alçada de les circumstàncies i adaptar-nos als temps difícils que corren i que ens esperen. Sense tant de lament i sense la perplexitat que alguns ens adjectiven immerescudament. Amb esforç. El mateix que cada dia durant prop de 40 anys ha posat el meu pare per anar a treballar a la construcció. I ara és a l'atur. Des d'aquí l'animo a fer-se valer perquè la societat i jo especialment el necessitem.
