D'imatges, personatges i memòria històrica

Al G-20 tots els caps d'Estat i primers ministres han buscat la foto amb Obama. Berlusconi ho ha fet deliveradament i ha aconseguit arravassar-li el protagonisme. Les tertúlies radiofòniques d'aquest dissabte coincidien a assenyalar que el triomfador de la cimera no ha estat ni Brown, ni Sarkozy, ni tampoc Obama... sinó l'italià Berlusconi per aquesta imatge. Les seves propostes sobre l'abordatge de la crisi mundial no les hem llegit ni escoltat. Tampoc ha deixat caure cap grolleria, com és habitual i motiu pel qual acostuma a ser notícia. Però això sí, ha arrancat el riure a més d'un i no precisament a aquells que el tenen fàcil. I les càmares ho han captat. No sé si la fotografia és encertada per il·lustrar una cimera on s'han de prendre decisions davant la greu situació econòmica mundial, a mi em sembla més de comiat de solter.

En fi, qüestions d'imatge al marge, sembla que els membres del G-20 han acostat posicions i això és prou important donat el punt de partida inicial amb Obama per un costat i Merkel i Sarkozy per l'altre. El resultat és un text que diu que s'ha de passar a l'acció i apel·la a les possibilitats reals de combatre la crisi amb 20 poders públics units per una mateixa causa. Els resultats els veurem properament http://ciberarchivo.blogspot.com/2009/04/g-20-conclusiones-documento-integro-el.html

La setmana del G-20 ha coincidit amb la celebració dels 30 anys dels ajuntaments democràtics i amb l'estrena al Teatre Bartrina de Reus, de "La nit més freda" una producció del CAER i el TNC que ens situa a l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, ara fa 70 anys. Els qui encara no arribem als trenta ho hem tingut molt fàcil, no hem conegut sinó la democràcia. Vivim i ens expressem lliurement i pensem que aquesta normalitat ha existit sempre. Els nostres avis sí que ho van tenir complicat. D'ells en guardo històries explicades a cau d'orella -a vegades escoltades amb desinterès, ho he de reconèixer, però ara donaria el que fos per tornar-les a sentir...- del dia que els franquistes van entrar a Riba-roja, de com s'amagaven a casa tement l'ira dels soldats, de la cruesa de la Batalla de l'Ebre, dels amics i coneguts morts al front... I dijous al vespre totes aquestes confessions em retornaven amb dolor i un pèl d'angoixa, i pensava que per entendre-ho tothom hauria d'haver viscut una guerra encara que només fossin uns minuts. Per evitar-la. "La nit més freda" és una mescla d'excel·lents interpretacions, de textos d'erudits i personalitats polítiques exiliades a contracor, de música profunda i amarga d'acordió, d'històries reals explicades en primera persona i projectades en una pantalla que, amb la ficció teatral, adquireixen més cruesa encara. La recuperació de la memòria és una assignatura ja no tan pendent perquè les persones sensates saben que les ferides només es poden tancar sabent del cert què i com va passar, i assenyalant qui en va tenir la culpa. Aquesta obra hi contribueix decidament : http://www.tv3.cat/videos/1128089/Homenatge-als-catalans-exiliats .