Veremar no és una feina fàcil. Començo amb aquesta afirmació rotunda perquè no m'agradaria que es malinterpretés el sentit d'aquest post. Treballar la terra és dur i encara més viure d'ella, especialment en els temps que corren i quan el benefici va directe a la butxaca de les grans distribuidores, mentre qui sua la camisa i es desviu per la terra no veu ni un ral. Prova d'això és que pocs pagesos s'hi dediquen a temps complert i la incorporació de joves al món rural és minsa. I això que ara apreciem - i cada vegada més - els productes del territori i amb les DO i les IGP hem fet un salt important en la promoció, però fa falta que la comercialització sigui més potent i que traspassi fronteres.
Bé, el meu post anava per un altre camí... Dissabte vam visitar la finca dels Cots. El merlot era a punt de maduració i frissàvem per recollir-lo. Ens van preparar dues tires i poca broma vam portar més de 1.000 quilos a la cooperativa de Falset. Els ceps ens van fer suar però va ser una satisfacció: el plaer de les petites coses.
Per mi va ser un matí de 'treball' deliciós. Els sentits estaven més desperts que mai i no sabria dir si primer va ser l'olfacte, o la vista, o el gust... perquè tots m'assaltaven a cada instant. Però el cas és que ho vam disfrutar, com poques coses en els últims temps, amb el permís de Santa Tecla i la festa de la revetlla.
I va ser un gran matí que va acabar amb un gran dinar durant el qual vam recuperar una altra tradició: La de fer l'all-i-oli a mà. I mentre remenava amb el morter, recordàvem el valor que donem - i cada vegada més - als orígens, a les coses fetes a mà, als productes naturals. L'havíem volgut disfressar aquest món nostre, durant els últims anys, perquè així semblava més perfecte, però hi hem tornat perquè el que interessa és el fons i no allò que hi anem posant a sobre.
martes, 29 de septiembre de 2009
lunes, 14 de septiembre de 2009
Van Dongen i Robert Capa, un descobriment i una reconfirmació
Descobreixo Kees Van Dongen a l'exposició temporal del Museu Picasso. La pintura de l'holandès nascut a Rotterdam retrata fidelment i sense escrúpols la vida social de l'alta burgesia de principis de segle XX. Llums i ombres d'homes i dones es fonen en el pinzell fauvista de Van Dongen de qui sorprèn la doble línia de tinta negra amb què voreja les figures. El resultat són quadres molt suggerents i així que passen els anys, més coloristes i vius. Il·lustren escenes amables però també dramàtiques, a "La dona que beu absenta" queda clarament reflectit. En aquest bocí de quadre que il·lustra el post - un dels 6 que el formen-, el tachisme és la tècnica predominant. Tachisme no és altra cosa que el nom que rep la pintura gruixuda sobre el llenç, com un estocat a la paret de casa. Res a veure amb la política de la Tatcher... A l'exposició, m'assabento que Van Dongen i Picasso són cohetanis i a París es forja la seva amistat. Les seves obres es retroalimenten i Fernanda, dona de Picasso, serà musa d'alguns dels quadres de Van Dongen.
Al MNAC em retrobo amb Robert Capa i reconfirmo l'excel·lent treball fotogràfic en diferents escenaris de guerra. Em sorprenen tant les fotografies com la frase de Capa que recull un dels textos de la mostra: "El desig més fervent del fotògraf de guerra és l,atur". M'impressiona el realisme de les fotografies fins i tot la del milicià abatut per un tret a la serra cordovesa, que està en dubte perquè podria ser figurada. Les imatges són totes colpidores: la guerra civil al Segre, el conflicte sinojaponès, Normandia, i Leipzig a la segona guerra mundial. En aquest darrer episodi de guerra és on hi ha la més ennuegadora de les fotografies, la d'un soldat nordamericà mort per una bala al cap: tres flashos , tres imatges , una taca de sang que s'estèn al terra i s'allarga sense aturar-se... M'admira la capacitat de treball de Capa, per datar cada fotografia, per escriure notes periodístiques de cada escena fotografiada, per les pèssimes condicions de treball i sobretot perquè aquestes no van ser impediment per obtenir un excel·lent producte. Per reflexionar-hi hores i hores... Sobre la necessitat de pau i sobre els valors com l'esforç, la dedicació i la perseverança.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)