Van Dongen i Robert Capa, un descobriment i una reconfirmació

Descobreixo Kees Van Dongen a l'exposició temporal del Museu Picasso. La pintura de l'holandès nascut a Rotterdam retrata fidelment i sense escrúpols la vida social de l'alta burgesia de principis de segle XX. Llums i ombres d'homes i dones es fonen en el pinzell fauvista de Van Dongen de qui sorprèn la doble línia de tinta negra amb què voreja les figures. El resultat són quadres molt suggerents i així que passen els anys, més coloristes i vius. Il·lustren escenes amables però també dramàtiques, a "La dona que beu absenta" queda clarament reflectit. En aquest bocí de quadre que il·lustra el post - un dels 6 que el formen-, el tachisme és la tècnica predominant. Tachisme no és altra cosa que el nom que rep la pintura gruixuda sobre el llenç, com un estocat a la paret de casa. Res a veure amb la política de la Tatcher... A l'exposició, m'assabento que Van Dongen i Picasso són cohetanis i a París es forja la seva amistat. Les seves obres es retroalimenten i Fernanda, dona de Picasso, serà musa d'alguns dels quadres de Van Dongen.

Al MNAC em retrobo amb Robert Capa i reconfirmo l'excel·lent treball fotogràfic en diferents escenaris de guerra. Em sorprenen tant les fotografies com la frase de Capa que recull un dels textos de la mostra: "El desig més fervent del fotògraf de guerra és l,atur". M'impressiona el realisme de les fotografies fins i tot la del milicià abatut per un tret a la serra cordovesa, que està en dubte perquè podria ser figurada. Les imatges són totes colpidores: la guerra civil al Segre, el conflicte sinojaponès, Normandia, i Leipzig a la segona guerra mundial. En aquest darrer episodi de guerra és on hi ha la més ennuegadora de les fotografies, la d'un soldat nordamericà mort per una bala al cap: tres flashos , tres imatges , una taca de sang que s'estèn al terra i s'allarga sense aturar-se... M'admira la capacitat de treball de Capa, per datar cada fotografia, per escriure notes periodístiques de cada escena fotografiada, per les pèssimes condicions de treball i sobretot perquè aquestes no van ser impediment per obtenir un excel·lent producte. Per reflexionar-hi hores i hores... Sobre la necessitat de pau i sobre els valors com l'esforç, la dedicació i la perseverança.