domingo, 3 de julio de 2011

Lo vermut de Falset



Qualsevol hora és bona per anar al bar Calders, ben a prop del mercat de Sant Antoni, a Barcelona. Hi fem cap al migdia, amb la Montse. Ens hem de posar al dia de tantes coses! I ves per on que trobem taula, tot i que van molt buscades. No fa encara tres mesos que han obert però ja han fidelitzat la clientela i han estat referenciats als suplements dels principals diaris del país. I ens fa goig seure un matí de dissabte molt assoleiat a la terrassa del Calders, per fer-nos confidències i explicar-nos xafarderies. Amb ulleres de sol i ventall en mà. I ens sembla que som en una plaça parisenca, perquè la decoració podríem conveni que és naïf?

Molt xula! Convida a la conversa i a passar-hi estones llargues. Una cambrera molt amable ens porta la carta que té un disseny molt atractiu. L’ha fet un periodista –ho sabrem més tard- però ja d’entrada la mirem amb atenció! Com que som lectores àvides de qualsevol text que ens cau a les mans i aquesta carta pinta molt bé, la repassem de dalt a baix i descobrim a les últimes ratlles –i no per això menys importants- lo vermut de Falset!


Ens entusiasma la idea de poder tastar-lo al cor de Barcelona. Trobar un producte singular del territori a 100 quilòmetres de casa és una experiència sovint gratificant. I per descomptat que el demanem i, mentre l’anem assaborint i anem xerrant, el rellotge avança quasi al ritme que es fonen els gels, molt ràpid. El vermut, molt aromàtic per les 120 herbes amb què es prepara i ben fresc, anima la conversa i fa aflorar els somriures. I surt a tomb més d’un cop Falset i el Cafè del poble on és típic anar a fer el vermut els diumenges. Un costum molt estès també per Barcelona, ara amb l’agradable sorpresa de poder-ho fer amb un producte de la Cooperativa Falset Marçà. Exactament el mateix que fan tastar al celler just abans de la visita teatralitzada, elaborat segons la la recepta original del 1919 i fermentat en tines de fusta gairebé centenàries.

“Una joia del Priorat. Suau i lleugerament dolç”, segons convida a tastar la carta del bar Calders, on el serveixen ben fresc, amb gel i una rodantxa de taronja. Una experiència única que repetirem, oi Montse? Que ens van quedar moltes hores de conversa…

No hay comentarios: