De refugiats climàtics

Em pregunto què no haurem fet bé durant molts anys perquè el model energètic que tenim a l'Estat sigui tan poc modern i innovador i tan poc sostenible i per què hem trigat tant a considerar la importància de l'estalvi i l'eficiència energètica. Ja hauríem pogut aprofitar la pedagogia del reciclatge que tan eficaçment ha arrelat a les aules per mostrar a les futures generacions de polítics i empresaris -i ciutadans en definitiva- que la viabilitat del planeta passa per la implicació de tothom: que tan important és desconnectar els aparells elèctrics, com estalviar-se un 4x4 o omplir la banyera, com posar un molí de vent a la muntanya més verda o plaques solars en un pavelló per escalfar l'aigua.

Estem a anys llum de països com Dinamarca que l'any 1985 va rebutjar -ho van fer els diputats al Parlament- l'energia nuclear i van concentrar tots els esforços en les renovables -l'eòlica i la biomassa principalment - i en la investigació aplicada a les energies netes. Nosaltres en canvi ens entretenim tirant-nos la caballeria per sobre quan es reobre el debat sobre la instal·lació d'un magatzem de residus nuclears. Que hi ha de ser, sigui on sigui. La memòria deu fallar a molts perquè el Congrés dels Diputats ja va aprovar el 2004 que se n'ha de construir un i amb l'acord de tots els grups parlamentaris. Per què no ens deixem de debats estèrils -s'ha de construir i prou !- i assumim el que som i el que tenim i treballem per un futur més innovador que ens estalviï haver-ne de construir un segon?

Estem en un moment de crisi i de canvi de paradigma. Ser verd ja no és només una moda, és una oportunitat de negoci que pocs han sabut valorar fins el moment. L'eco, l'slow i els seus derivats són adjectius que han d'agafar el valor del substantiu. Els hem d'exprémer al màxim perquè d'ells en depèn la generació de nous llocs de treball i assegurar la sostenibilitat del planeta. Em commou pensar que hi ha territoris subdesenvolupats que ja tenen refugiats climàtics, perquè el malbaratement que hem fet en els últims anys ha contribuït decididament a deixar-los sense recursos NATURALS per viure, amb la qual cosa han de mudar d'espai vital. L'exili és tremendament cruel, i si no hi posem remei, la situació amenaça d'estendre's a tot el planeta més enllà dels països pobres. Actuar ja és una emergència que cal abordar amb valentia i responsabilitat. No pot ser que els més dèbils paguin per la irresponsabilitat del món desenvolupat, potser si ho haguerem pagat nosaltres abans, ja s'haurien pres abans cartes en l'assumpte.