domingo, 15 de marzo de 2009

De xifres i dates sorprenents


La data que més m'ha sorprès en les últimes setmanes és el 14 de novembre. Fins aquest dia no es va recollir el raïm de la finca de Robert Parker d'on surt la meravella de l'Espectacle: Garnatxa 100% collida al mirador del Priorat: la Figuera. No he tingut el plaer de provar-lo però intueixo que l'olor i el gust d'aquest vi deuen ser més que excel·lents. No en và costa 95 euros l'ampolla... I no en và l'expert vinícola més reconegut que tenim a les nostres comarques va arriscar i fins el novembre no va veremar la finca, el dia que anunciaven pluges per l'endemà i que el raïm tenia -des de finals d'agost - el punt més òptim perquè a l'ampolla fos sublim. Els viticultors van passar segur unes setmanes horribilis resant a Déu Pare Nostre perquè Parker no errés en els seu pronòstic, no és qüestió de perdre-ho tot per l'excentricitat d'un gurú.


Aquesta tarda he sentit que les trufes -l'or negre - costen 600 euros el quilo. Déu me'n guard! Boníssimes segur, però trobo que són excessivament cares i em sorgeix la reflexió que hi ha plaers gastronòmics que mai podran estar a l'abast de tothom. Democratitzar-los també hauria de ser possible. Fins i tot un dret recollit a la Constitució !!!


900.000 euros és el pressupost de la falla que cremarà a València en les properes hores -o en els propers dies si hi ha sort perquè com a mínim l'hauran pogut fruir més ulls. Quin malbaratament ! Sí, sí, la construcció és una meravella, una gran obra d'art, que la tradició porta a la foguera sense haver fet mal a ningú. Però tantes hores de feina i tants diners cremats em posen els pèls de punta. No els podríem invertir en comprar trufes per a tots ?


En fi, acabo, l'última xifra que m'ha impactat aquest diumenge són els 1.200 euros dels vestits que li feia el sastre al sr Camps, president de la Generalitat Valenciana. D'això se'n diu contenció a l'administració pública, perquè tenint en compte tot l'entramat que està sortint a la llum, dubto molt que abonés de la seva butxaca -de fina tela importada - els diners que li costaven els vestits que lluia des de Nova York a l'audiència amb el Papa, on per cert el protocol l'obligava a portar armilla i li fan fer exprés. En fi, no ho entenc. El món és boig i molts se n'aprofiten. Sort que ara en temps de vaques flaques si no és per convicció personal serà per necessitat que individus com aquest hauran de reduir la talla, del vestit, perquè la moral sempre l'han tingut molt baixa.

No hay comentarios: