Desbordats pel 2.0?

Les possibilitats que ens ofereixen les eines 2.0 són immenses, jo diria que incalculables encara. El que és evident és que ens fan més fàcil la vida tant la personal com la laboral. És igual l'on, el quan i el com, el web 2.0 assegura un contacte permanent i immediat amb els qui tenim lluny i els qui no tant. Els usuaris freqüents d'internet estem "viciats" -és a dir, usem - alguna de les eines 2.0 com el facebook, però en l'estadi més bàsic, sense aprofitar totes les potencialitats perquè ningú ens les ha ensenyades, som autodidactes d'internet. I per això quan aquest matí llegeixo al 3cat24 la llarga llista d'eines 2.0 que existeixen al mercat online i que reprodueixo a continuació, m'agafa vertigen! Com podrem absorvir tanta informació ? I com la gestionarem ? Tindrem temps per consultar allò que ens interessa ? Per penjar escrits ? Per escriure'ls ? Per pujar imatges? Per assegurar-nos que ho reben els nostres contactes... El 2.0 ens pot arribar a desbordar? Que algú m'ho expliqui !!!

Font: http://www.3cat24.cat/noticia/363790/altres/Ajudans-a-descobrir-eines-20

Tots coneixem Facebook, YouTube, Twitter, MySpace o Flickr a títol individual per penjar les nostres fotos, comunicar-nos amb els amics, ensenyar els vídeos del cap de setmana o publicar el CV professional. Són eines 2.0, molt útils per promocionar-nos a internet i donar-nos a conèixer.

Aquí n'anem fent la llista:

Researchgate és un espai 3.0 per connectar, descobrir i col·laborar. L'usuari diu que va més enllà del Linkedin i del Facebook.

Ning és una xarxa social on els membres tenen blogs, comparteixen fòrums, pugen arxius... Es tracta d'una versió gratuïtat amb publicitat no gaire invasiva, o de pagament sense publicitat i amb més configurabilitat.

Ipernity permet pujar fitxers de vídeo i àudio, amb una limitació de 200 Mb acumulatius. La interfície està traduïda al català i molts idiomes més i permet compartir documents de tota mena i enllaçar-los, per exemple, al blog.

RefWordks serveix per gestionar bibliografia i informació automàtica on-line. També disposa d'opcions per compartir les teves fonts amb altres desenvolupadors "ref share", o opció "off-line" per si vas a la "muntanya". Tot exportable a Open Office o a MS Office. N'hi ha una versió gratuïta de 30 dies.

Go2web20 és una col·lecció d'eines i aplicacions 2.0 per compartir vídeos, crear comunitats virtuals o penjar fotos, entre d'altres opcions.

Balzac.tv, un lloc per a veure vídeos d'uns deu minuts d'entrevistes amb temàtica d'últimes tendències sociològiques i innovació social i tecnologia. En qualsevol moment l'usuari pot penjar opinions i comentaris sobre el que està veient i qui veu el vídeo alhora pot llegir els comentaris que n'han fet els altres usuaris.

Adrive et deixa emmagatzemar gratuïtament 50 GB i després es poden recuperar els arxius des qualsevol ordinador amb internet.

LogMeIn et permet un accés remot als teus ordinador mitjançant un lloc web, una programació espectacular amb accés gratuït.

Netvibe és una eina que us facilita la creació d'un portal públic i un de privat, on tot es pot compartir, funciona per "serveis" que ens faciliten tercers, com ara portals, diaris, correu electrònic, publicacions científiques, meteorologia, astronomia, etc.

eSnips, un lloc on crear una xarxa social, pujar vídeos, àudios, compartir documents... També et permet tenir una "playlist" de música i participar en diferents fòrums, entre altres coses.

Pmfiles, un programa de gestió de projectes mitjançant el qual es podeu controlar tots els documents, tasques, contactes, calendari de projectes... de la vostra empresa.

Woices, un servei gratuït a internet que permet als seus usuaris crear, compartir i reproduir registres d'àudio.

Vi.sualize.us, una eina molt similar a Delicious però amb imatges. Hi pots trobar fotografies de tota mena.

11870.com et permet buscar diferents coses com restaurants, cases rurals, lleure, cultura... a qualsevol ciutat d'Espanya i la resta del món.

Twitxr, que està en català i et permet compartir fotos des del teu telèfon mòbil, publicar-les de forma automàtica a les teves xarxes socials, dir als teus amics on ets i què estàs fent.

PIMPAMPUM, amb unes eines anomenades "mashups" pots generar tires de còmic, il·lustrar frases, jugar a jocs de memòria personalitzats, escriure llibres il·lustrats, etc.

Hootsuite, on pots gestionar diferents comptes de Twitter. El més útil és actualitzar el teu estat al Twitter i al Facebook d'una forma programada.

Flock, un navegador que integra les eines 2.0 més utilitzades com el YouTube, el Myspace, el Facebook o el Flickr en una sola finestra.

StumbleUpon et permet veure webs, blogs, fotoblogs o videoblogs que més s'adapten als teus gustos a partir d'un registre previ.

Spotify, una eina per escoltar la música que vulguis, dels anys i dels autors que més t'agraden.

Delicious permet emmagatzemar els teus enllaços favorits des de qualsevol ordinador i recuperar-los allà on siguis, entre altres coses.

D'imatges, personatges i memòria històrica

Al G-20 tots els caps d'Estat i primers ministres han buscat la foto amb Obama. Berlusconi ho ha fet deliveradament i ha aconseguit arravassar-li el protagonisme. Les tertúlies radiofòniques d'aquest dissabte coincidien a assenyalar que el triomfador de la cimera no ha estat ni Brown, ni Sarkozy, ni tampoc Obama... sinó l'italià Berlusconi per aquesta imatge. Les seves propostes sobre l'abordatge de la crisi mundial no les hem llegit ni escoltat. Tampoc ha deixat caure cap grolleria, com és habitual i motiu pel qual acostuma a ser notícia. Però això sí, ha arrancat el riure a més d'un i no precisament a aquells que el tenen fàcil. I les càmares ho han captat. No sé si la fotografia és encertada per il·lustrar una cimera on s'han de prendre decisions davant la greu situació econòmica mundial, a mi em sembla més de comiat de solter.

En fi, qüestions d'imatge al marge, sembla que els membres del G-20 han acostat posicions i això és prou important donat el punt de partida inicial amb Obama per un costat i Merkel i Sarkozy per l'altre. El resultat és un text que diu que s'ha de passar a l'acció i apel·la a les possibilitats reals de combatre la crisi amb 20 poders públics units per una mateixa causa. Els resultats els veurem properament http://ciberarchivo.blogspot.com/2009/04/g-20-conclusiones-documento-integro-el.html

La setmana del G-20 ha coincidit amb la celebració dels 30 anys dels ajuntaments democràtics i amb l'estrena al Teatre Bartrina de Reus, de "La nit més freda" una producció del CAER i el TNC que ens situa a l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, ara fa 70 anys. Els qui encara no arribem als trenta ho hem tingut molt fàcil, no hem conegut sinó la democràcia. Vivim i ens expressem lliurement i pensem que aquesta normalitat ha existit sempre. Els nostres avis sí que ho van tenir complicat. D'ells en guardo històries explicades a cau d'orella -a vegades escoltades amb desinterès, ho he de reconèixer, però ara donaria el que fos per tornar-les a sentir...- del dia que els franquistes van entrar a Riba-roja, de com s'amagaven a casa tement l'ira dels soldats, de la cruesa de la Batalla de l'Ebre, dels amics i coneguts morts al front... I dijous al vespre totes aquestes confessions em retornaven amb dolor i un pèl d'angoixa, i pensava que per entendre-ho tothom hauria d'haver viscut una guerra encara que només fossin uns minuts. Per evitar-la. "La nit més freda" és una mescla d'excel·lents interpretacions, de textos d'erudits i personalitats polítiques exiliades a contracor, de música profunda i amarga d'acordió, d'històries reals explicades en primera persona i projectades en una pantalla que, amb la ficció teatral, adquireixen més cruesa encara. La recuperació de la memòria és una assignatura ja no tan pendent perquè les persones sensates saben que les ferides només es poden tancar sabent del cert què i com va passar, i assenyalant qui en va tenir la culpa. Aquesta obra hi contribueix decidament : http://www.tv3.cat/videos/1128089/Homenatge-als-catalans-exiliats .

Va de vins

Un MARGE 2005 de la DOQ Priorat a la copa. El provem durant el sopar de divendres i penso que, sense buscar-ho intencionadament, aquesta setmana va de vins, i no només a la copa. La millor de les notícies és sens dubte el programa que ha penjat al Facebook Pili Muntané i que ja m'he descarregat i no em puc resistir a comentar. Anuncia les delícies que es preparen per la 14a Fira del Vi de Falset. Maridatge de vins amb gastronomia, amb cultura (lectures, música, classes magistrals), amb enoturisme... El millor aparador de la DOQ Priorat i DO Montsant el degustarem el primer cap de setmana de maig a Falset. Ningú no s'ho pot perdre!!! http://www.firadelvi.org/downloads/flyerfiravi.pdf.


També al Facebook, Isaac Albesa ha penjat les imatges de l'última sessió dels Tastos amb Història organitzats per la DO Tarragona, a la qual vaig assistir dimecres. Conferència volgudament didàctica de l'enòloga Montse Nadal sobre l'evolució de les vinyes, des de la fil·loxera fins a l'actualitat. Hem perdut hectàrees però es manté la producció; la viticultura del nou mil·leni és la de la homogeneïtzació del procés de producció i la de l'ampliació del cultiu de la vinya al "nou món" a països com Urugai, Nova Zelanda, Austràlia, Brasil, Xile i Argentina; el segle XXI és el del reconeixement de la qualitat dels vins -VQPRD !!-, la comercialització i la diversificació del producte...

Em sembla una iniciativa excel·lent per fer memòria, i per promocionar una DO i uns vins que no tenen res a envejar als del Priorat. És cert que molts restaurants del Camp els tenen a la carta però no els hem prestat l'atenció que mereixen, tot i la seva llarga vida. Ipsis, Mas Vicenç... Us animo a tastar-los perquè sorprenen gratament: http://www.dotarragona.cat/. La feina de l'amic Isaac és garantia d'èxit. Estic convençuda que amb aquesta i noves accions que preparen posicionaran la DO Tarragona tal com volen.

Penso que no ens ho creiem prou. Tenim un potencial enorme amb els vins, amb l'oli, amb els productes IGP com el calçot, l'avellana... Aquesta setmana ho deia en una entrevista Salvador Anton, director de l'Escola Universitària de Turisme i Oci de la URV, "el foment dels productes de la terra és l'assignatura pendent del comerç de la costa daurada" i del Camp de Tarragona, afegiria jo. Sort que ja ens n'hem adonat i estem posant fil a l'agulla. A Reus, per exemple, tindrem ocasió de ser capital del vi els propers 12 i 13 de juny, reunint les sis DO en una fira que pinta molt bé i que ha de ser el punt de partida per a la promoció i la comercialització. "Reus Viu el Vi" s'està promocionant al Facebook de la mà de Pragma amb un logo que 'enamora' i que donarà peu a un web.


Són tan importants les noves tecnologies per difondre el missatge i per arribar lluny. Aprofitem-ho perquè els productes locals i el territori s'ho mereixen.

De refugiats climàtics

Em pregunto què no haurem fet bé durant molts anys perquè el model energètic que tenim a l'Estat sigui tan poc modern i innovador i tan poc sostenible i per què hem trigat tant a considerar la importància de l'estalvi i l'eficiència energètica. Ja hauríem pogut aprofitar la pedagogia del reciclatge que tan eficaçment ha arrelat a les aules per mostrar a les futures generacions de polítics i empresaris -i ciutadans en definitiva- que la viabilitat del planeta passa per la implicació de tothom: que tan important és desconnectar els aparells elèctrics, com estalviar-se un 4x4 o omplir la banyera, com posar un molí de vent a la muntanya més verda o plaques solars en un pavelló per escalfar l'aigua.

Estem a anys llum de països com Dinamarca que l'any 1985 va rebutjar -ho van fer els diputats al Parlament- l'energia nuclear i van concentrar tots els esforços en les renovables -l'eòlica i la biomassa principalment - i en la investigació aplicada a les energies netes. Nosaltres en canvi ens entretenim tirant-nos la caballeria per sobre quan es reobre el debat sobre la instal·lació d'un magatzem de residus nuclears. Que hi ha de ser, sigui on sigui. La memòria deu fallar a molts perquè el Congrés dels Diputats ja va aprovar el 2004 que se n'ha de construir un i amb l'acord de tots els grups parlamentaris. Per què no ens deixem de debats estèrils -s'ha de construir i prou !- i assumim el que som i el que tenim i treballem per un futur més innovador que ens estalviï haver-ne de construir un segon?

Estem en un moment de crisi i de canvi de paradigma. Ser verd ja no és només una moda, és una oportunitat de negoci que pocs han sabut valorar fins el moment. L'eco, l'slow i els seus derivats són adjectius que han d'agafar el valor del substantiu. Els hem d'exprémer al màxim perquè d'ells en depèn la generació de nous llocs de treball i assegurar la sostenibilitat del planeta. Em commou pensar que hi ha territoris subdesenvolupats que ja tenen refugiats climàtics, perquè el malbaratement que hem fet en els últims anys ha contribuït decididament a deixar-los sense recursos NATURALS per viure, amb la qual cosa han de mudar d'espai vital. L'exili és tremendament cruel, i si no hi posem remei, la situació amenaça d'estendre's a tot el planeta més enllà dels països pobres. Actuar ja és una emergència que cal abordar amb valentia i responsabilitat. No pot ser que els més dèbils paguin per la irresponsabilitat del món desenvolupat, potser si ho haguerem pagat nosaltres abans, ja s'haurien pres abans cartes en l'assumpte.

De xifres i dates sorprenents

La data que més m'ha sorprès en les últimes setmanes és el 14 de novembre. Fins aquest dia no es va recollir el raïm de la finca de Robert Parker d'on surt la meravella de l'Espectacle: Garnatxa 100% collida al mirador del Priorat: la Figuera. No he tingut el plaer de provar-lo però intueixo que l'olor i el gust d'aquest vi deuen ser més que excel·lents. No en và costa 95 euros l'ampolla... I no en và l'expert vinícola més reconegut que tenim a les nostres comarques va arriscar i fins el novembre no va veremar la finca, el dia que anunciaven pluges per l'endemà i que el raïm tenia -des de finals d'agost - el punt més òptim perquè a l'ampolla fos sublim. Els viticultors van passar segur unes setmanes horribilis resant a Déu Pare Nostre perquè Parker no errés en els seu pronòstic, no és qüestió de perdre-ho tot per l'excentricitat d'un gurú.

Aquesta tarda he sentit que les trufes -l'or negre - costen 600 euros el quilo. Déu me'n guard! Boníssimes segur, però trobo que són excessivament cares i em sorgeix la reflexió que hi ha plaers gastronòmics que mai podran estar a l'abast de tothom. Democratitzar-los també hauria de ser possible. Fins i tot un dret recollit a la Constitució !!!

900.000 euros és el pressupost de la falla que cremarà a València en les properes hores -o en els propers dies si hi ha sort perquè com a mínim l'hauran pogut fruir més ulls. Quin malbaratament ! Sí, sí, la construcció és una meravella, una gran obra d'art, que la tradició porta a la foguera sense haver fet mal a ningú. Però tantes hores de feina i tants diners cremats em posen els pèls de punta. No els podríem invertir en comprar trufes per a tots ?

En fi, acabo, l'última xifra que m'ha impactat aquest diumenge són els 1.200 euros dels vestits que li feia el sastre al sr Camps, president de la Generalitat Valenciana. D'això se'n diu contenció a l'administració pública, perquè tenint en compte tot l'entramat que està sortint a la llum, dubto molt que abonés de la seva butxaca -de fina tela importada - els diners que li costaven els vestits que lluia des de Nova York a l'audiència amb el Papa, on per cert el protocol l'obligava a portar armilla i li fan fer exprés. En fi, no ho entenc. El món és boig i molts se n'aprofiten. Sort que ara en temps de vaques flaques si no és per convicció personal serà per necessitat que individus com aquest hauran de reduir la talla, del vestit, perquè la moral sempre l'han tingut molt baixa.

Entre tots construïm el futur

Hem d'estar orgullosos del nostre territori, del Camp de Tarragona. Orgullosos dels avenços assolits en els últims anys en el terreny econòmic, però sobretot a nivell social, perquè les polítiques socials avançades han assegurat la cohesió en un territori que ha experimentat un augment demogràfic insòlit -157.000 nous habitants en els últims 6 anys, una nova ciutat !!-. Totes les comarques i tots els ciutadans sumen i valen igual per al projecte comú. Tots hem de defensar, cuidar i mimar la nova identitat del Camp de Tarragona, i parlar en plural: els bons projectes repercuteixen més enllà de la ciutat on es construeixen.

Bé, doncs aquestes van ser algunes de les idees sobre les quals el delegat del Govern a Tarragona va invitar a reflexionar en la conferència pronunciada al paranimf de la URV, el dilluns 2 de març. Una " presentació impecable" o "conferència xula" com va destacar un mitjà escrit que els més de 170 assistents van gaudir jo diria que amb escasses ullades al rellotge i cap badall silenciat.

Hem sentat les bases d'una nova forma de comunicar: un discurs ben explicat -en això de l'oratòria el delegat hi té la mà trencada-, sense papers, ocupant l'escenari amb el cos i la paraula, apel·lacions constants a l'auditori, i una presentació digital realment suggerent. I va ser un èxit perquè el missatge va arribar com mai. Fons i forma van quadrar a la perfecció.

I ho vull deixar per escrit, perquè em sento orgullosa d'haver participat en aquest 'petit' projecte que ens ha portat feina, però que ha estat il·lusionant. I també em sento orgullosa perquè he descobert que hi ha polítics que, per la seva dilatada trajectòria i sense necessitat d'haver de demostrar més, ho fan a diari, i arrisquen saberdors que és imprescindible actualitzar-se a cada instant. I és per aquesta actitud que aconsegueixen ser un referent, ser imprescindibles per a molts.

www.gencat.cat/vicepresidencia/delegacio-tarragona

DO's de luxe, al Camp

Segons el crític de vins Robert Parker, un 25% dels 100 millors vins espanyols són catalans
Les Denominacions d’Origen amb més vins seleccionats són la Montsant, amb 10; la Priorat, amb 7; i la Terra Alta, amb 5

Per l’INCAVI, aquesta notícia demostra la gran qualitat dels vins catalans i la bona acceptació que tenen en mercats com el nord-americà

The Wine Advocate, la revista que dirigeix el conegut crític de vins nord americà Robert Parker, acaba de publicar per Internet la llista Spain’s Top 100 Wine Values. En aquesta llista apareixen els vins espanyols catats i puntuats amb més de 90 punts per l’equip de Robert Parker i, dels 113 vins publicats, 28 són vins catalans i, la DO catalana amb més presència és la DO Montsant, amb 10 vins; seguida per la DOQ Priorat, amb 7; la DO Terra Alta, amb 5, la DO Cava, amb 4; la DO Empordà, amb 1; i la DO Costers del Segre, amb 1 vi.

Per primera vegada, Robert Parker ha publicat la llista dels vins espanyols que tenen un preu de menys de 25 dòlars al mercat dels Estats Units i, es preveu que, en pocs mesos, es publiqui la llista de vins espanyols de més de 25 dòlars. Aquesta notícia és positiva perquè, fins ara, només es publicava anualment una sola llista de vins espanyols i, vist l’increment de vendes de vins espanyols als Estats Units, la revista The Wine Advocate ha decidit publicar dues llistes anuals.

Des de l’Institut Català de la Vinya i el Vi, el director general Joan Aguado es mostra molt satisfet per aquests resultats, “fet que demostra la gran qualitat dels vins catalans i la bona acceptació que tenen en mercats com el nord americà”. Un altre fet remarcable és la molt bona relació qualitat-preu que tenen els vins catalans i que, davant la situació econòmica actual, es preveuen que són els vins que més es comercialitzaran ja que, el consumidor demana un vi d’alta qualitat, però a un preu acceptable.

Els vins catalans puntuats amb més de 90 punts segons la revista The Wine Advocate són:

DO Montsant

Acustic 2007, d’Acustic
Costers del Gravet 2006, del Celler de Capçanes
Mas Donis Barrica 2007, del Celler de Capçanes
Falset Old Wines, de la Cooperativa Falset-Marçà
Latria 2006, del Celler Malondro
Malondro 2006, del Celler Malondro
Les Sorts Blanc 2007, del Celler el Masroig
Sycar Les Sorts 2007, del Celler el Masroig
Brunus Rosé 2008, del Portal del Montsant
Solpost 2005 del Cellers Sant Rafel

DOQ Priorat

Finca Mirador 2006, del Celler Bartolomé
Black Slate 2007, del Celler Cal Pla
Marge 2007, del Celler de l’Encastell
Los 800 2005, de la bodega Los 800
Barranc dels Closos 2006, de Mas Igneus
Nita 2007, de Nita
Vega Escal 2006, de Viticultors del Priorat

DO Terra Alta

Las colinas del Ebro 2008, del Celler de Batea
Plan B 2006, del Celler La Bollidora
Ludovicus 2008, del Celler Vins Piñol
Portal negre 2007, del Celler Vins Piñol
Portal blanc 2008, del Celler Vins Piñol

DO Cava

Reserva Brut 2005, d’Agustí Torelló Mata
Rosat-Trepat Reserva Brut 2006, d’Agustí Torelló i Mata
Llopart Brut Rosé 2006, de Cava Llopart
Naveran Dama 2006, de Naveran

DO Empordà

Martí Fabra Selecció Vinyes Velles, 2005, del Celler Martí Fabra

DO Costers del Segre

Saó Blanc 2006, de Mas Blanch i Jové