L'Ebre transcorre majestuós i sense pressa pel nord de la Rioja. És sensacional veure com baixa de tranquil al seu pas pel poble de Briñas o endevinant-lo des del castell de Davalillo, a centenars de quilòmetres de la desembocadura. El vaig descobrir aquest estiu en una curta escapada i vaig pensar que tenia sort de formar part d'un paisatge tan evocador, entre les vinyes verdes i amb el rerafons de la serra de Cantàbria. També és un luxe per a l'Ebre desembocar al Delta, travessar els camps d'arròs, vorejar els canyissars i protegir les colònies de flamencs (que són tan cares de veure !!!).
Fins que no he descobert aquests paisatges, he pensat que l'Ebre era trist i adormit (també les grans avingudes d'aigua i les inundacions a Miravet les vaig descobrir i "patir" més tard com a periodista). Trist i adormit. És el que pensava del riu en veure'l de petita des del cotxe quan viatjàvem entre Riba-roja i Reus, amb certa freqüència. Em resultava poc encisador quan passàvem per Ascó, per Flix... el riu al costat de la indústria.
Ara ja sé que és molt més agradable des d'altres perspectives i òptiques, com tot, i que no és el mateix observar-lo des de la finestreta del cotxe que des de dins seu, fent un passeig en barca per exemple, al Delta, deixant-se portar per la corrent fins arribar a la frontera amb el mar. Incomparable! Com dirien les guies turístiques "un plaer pels sentits".
No hay comentarios:
Publicar un comentario