sábado, 28 de febrero de 2009

Paradoxes

Costa actuar amb criteris d'estalvi i eficiència però ara més que mai és urgent fer-ho. Fins ara ho practicaven els absolutament convençuts que el creixement exponencial dels ritmes de consum s'estaven 'carregant' el planeta. Pensàvem que no existien límits, però la realitat ha demostrat que sí.

Tot creixement té un punt d'inflexió i el de la societat voraç i materialista ha tocat sostre ja fa mesos. Estem en temps de crisi. I ara per necessitat i a marxes forçades hem de revisar la nostra relació amb el planeta, que ha estat totalment pecaminosa. El cost de no actuar seria més car encara.

La paret d'aquest edifici -que costa endevinar, ho reconec - és una mostra clara de les paradoxes de la vida: Com és que hem trigat tant de temps a aprofitar els recursos naturals i hem perdut tants anys gastant-los ? A la imatge conviuen harmònicament finestres i plaques solars.

sábado, 14 de febrero de 2009

De vins i notícies estranyes i increïbles


Setmana intensa la que deixem enrere, de notícies i successos estranys i increïbles, des dels dos cavalls que se li escapen a un particular i obliguen a tallar l'autopista AP-7 a Cambrils -no desitjaria haver-me'ls trobat, quin mal tràngol!- o la suposada -cada cop més real segons els autos judicials- màfia que alguns càrrecs electes del PP han teixit amb empresaris afins i amb pocs escrúpols.


Això per no parlar de la mort d'Eluana i de com un Govern, l'italià, pot acusar els seus pares d'haver-la assassinat, si portava 17 anys clínicament morta! O la foto del ministre de Justícia i el jutge Garzón, de caça. Té ironia! Els populars intenten justificar amb la imatge que hi ha conxorxa entre el poder executiu i judicial i, per això, dia sí dia també són imputats -o ells o els seus amics- per assumptes tèrbols d'adjudicacions i contractes a dit. No saben que l'organitzador de la cita privada cinegètica és un regidor del PP?


Realment, això de conspirar se'ls dóna molt bé a alguns. I si no vaig equivocada aquesta ja és la segona conspiració que s'inventen després de la trama de l'11-M. En fi, que trobo molt trist fer-se la víctima i no reconèixer els errors. Així és complicat recuperar la confiança del ciutadà. I també ho és si no es resolen els seus problemes i ara mateix està clar que l'atur és el principal. Em preocupa que en una situació econòmica com l'actual, el PP no faci costat al Govern. Per quin estrany motiu no volen abordar conjuntament la crisi i millorar en la mesura que sigui possible les condicions de vida dels ciutadans? Serà que hi ha eleccions al País Basc i Galícia? Serà que no volen que el país avanci ? No poden continuar sent els abanderats del NO.


Acabo amb un article d'Empar Moliner publicat ahir a l'Avui sobre vins. Comparteixo la seva tesi sobre la modernitat dels vins catalans. I penso que és un concepte que podem identificar amb el tarannà de les catalanes i dels catalans, no només als nostres productes:


I recomano també la lectura del reportatge publicat a El Punt sobre com la crisi pot afectar els cellers del Priorat:
En destaco per oportunes i molt encertades les paraules de Sal·lustià Àlvarez, president de la DOQ Priorat: "És molt difícil fer una previsió acurada del que passarà en els pròxims mesos (...) el que està clar és que cal continuar treballant per evitar que la bola es vagi fent cada cop més gran i la imatge del Priorat es vegi afectada".
Treball, dedicació i esforç són la recepta per aquests propers mesos.