martes, 13 de abril de 2010

E1T / NSPR / PVFAQNN

Interessantíssima classe la que avui ens ha impartit el consultor i professor de direcció de màrqueting d'ESADE Manel Armengol al curs "Jo directiva". Començant per la presentació que em serveix per encapçalar el post.

El màrqueting és un timo / no serveix per a res / per vendre fum a qui no ho necessita... Bé, és això quan no es fan les coses com cal, sense rigor. Però també és quelcom que intentaré resumir a continuació, que requereix estudi, temps, treball i dedicació. I professors com ell que ho divulguin.

No vull avorrir ni donar lliçons, sinó autorecordar-me la classe reescrivint allò que he après, que no és poc.

1- La percepció que tenim del producte és el que importa i interessa, i no el producte per se, per molt bo que sigui. Jack Trout diu encertadament que "el màrqueting és una guerra de percepcions, no de productes. Quan a tenir el millor producte, la idea que la veritat sempre triomfa tampoc és certa lamentablement"

2- Per prendre una decisió sobre el nostre producte, ens hem d'informar, hem d'investigar prèviament. La investigació, no obstant, no està renyida amb la intuició

3- El límit el marca la coherència. Al màrqueting s'hi pot aplicar allò del "no limits, no fears" després ja vindrà el departament financer per fer comptes i tallar-nos les ales si no surten

4- Les necessitats són funcionals (gamma de productes BIC d'usar i tirar ), simbòliques (tot el lot de productes Montblanc) o sensorials (porque yo lo valgo de L'Oreal) i el màrqueting ho ha de contemplar per assegurar vendes. El client vol solucions, NO PRODUCTES

5- Sempre és fonamental llistar les necessitats a satisfer i per això són bones les pluges d'idees, i els focus group : clients, no clients i exclients

6- En el procés de compra s'identifiquen diferents rols: iniciador, influenciador, prescriptor, decisor, comprador, consumidor, gate keeper i líder d'opinió. Al prescriptor li donem un valor importantíssim

7- La implicació i altres variables de la relació. Allò que defineix els antecedents afectius i racionals de la implicació ( en màrqueting polític els importants són els segons, guanyar la batalla de les idees però quan es perden els primers, els perds per sempre): plaer, signe, procediment, dissonància, sensibilitat a la marca, percepcó de diferències entre marques i experiència subjectiva

8- La importància dels fenòmens post-compra: la satisfacció. Mirar de fidelitzar el client

9- Els factors higiènics (te n'adones que hi són quan te'ls treuen) i els factors motivadors (ho reconeixem quan ens el donen - el pernil per nadal !) però ull que els segons poden passar al primer grup de facto i exigir-nos-els sempre !

10- El posicionament, que és allà on et posen (ELS ALTRES) no allà on vols estar. I contra o per això hem de treballar, tenint en compte un element que és clau...

11- EL GANTXO

La posada en escena ha estat tant interessant com el contingut. Entre bromes, ironies, imitacions i gestos ràpids i secs, Manel Armengol ens ha introduït fugaç però intel·ligentment en un món apassionant, però només l'hem tastat.

Busco referències seves a internet per documentar-me i constatar que l'Àlex que mencionava constatment és l'Àlex Rovira de qui aquests dies intento llegir "La bona crisi". A la xarxa he trobar però un llibre seu de 2003 que em recorda la classe d'avui perquè Armengol no només ha fet el gest, sinó que ens ha apel·lat a "volar" per explorar noves possibilitats que facin sempre "més content el client". I ara em quadra tot. Rovira inicia el pròleg del llibre de 2003 "La brújula interior" afirmant: "Aquellos que nos quieren nos dan alas, nos invitan a volar". Més informació: http://www.labrujulainterior.com/esp/1000gracias.htm

sábado, 3 de abril de 2010

D'estrelles, estrellats i Setmana Santa


Per convicció o per necessitat, ens havien dit fins ara. Des de ja, hi podem afegir una altra raó de pes i molt més suggerent, per poder veure en el futur les estrelles i seguir somiant. El canvi climàtic l'hem de mitigar entre tots i per humil i local que sigui la nostra acció en pro de l'estalvi i l'eficiència energètica, el planeta ho agraïrà. Interessant entrevista que ahir publicava El Periódico a Joan Pujol, responsable del COU d'Àger - poso a continuació l'enllaç-, un centre d'observació de l'univers que ha de ser una meravella visitar, a Llavorsí vaig descobrir una nit d'estiu el cel més teixit d'estrelles del planeta , entenc que a Àger deuen patir la mateixa bona sort: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=701248&idseccio_PK=1477&h=.

La Setmana Santa va començar amb una apagada de llums mundial promoguda per la Fundació ecologista WWF. Simbòlica, cert, però se'n va parlar tant que alguns ens sentim culpables de no haver-la pogut seguir - què fas si estàs al carrer quan toca apagar els llums ? L'èxit del seguiment no hauria de deixar-nos indiferents i si ho podem fer una hora, per què no ens ho apliquem tots a diari ? Incís: No em va agradar que la Prioral de Sant Pere no secundés la iniciativa, quan altres emblemàtics monuments del territori com la Muralla de Tarragona sí que ho van fer. Per alimentar el vell i cansat debat i aprofundir en el prosaiquisme que per alguns és la Setmana Santa, està clar que en aquest cas ens van guanyar la partida a Tarragona.

Seguint amb la Setmana Santa, he de dir que ens hem emborratxat sense voler-ho amb la Saloufest i el gens agradable "turisme de borratxera". Comparteixo l'editorial d'ahir dissabte d'El Periódico: pa per avui, gana per demà. Ens fa un flac favor acollir aquest tipus de turistes a la Costa Daurada per molts milions que s'hi deixin - se'n pot dir turistes ? - però ha de quedar clar que la responsabilitat primera és de cada adolescent britànic que hi participa i de qui els envia. Tenim un potencial cultural, gastronòmic, natural i una oferta de sol i platja increïble a tota la Costa Daurada amb 5 milions de turistes anuals; els 5.000 que aquest dia han estat notícia són un reducte. Tenim un problema a resoldre, tots, cadascú des de la seva responsabilitat començant per la primera que insisteixo és la individual d'aquests joves que educació i dignitat l'hauran deixat a casa. Avui a El País ja s'apunta en algun article que la solució per bé que complexa potser haurà de passar per l'ecotaxa. Al final, ho acabarem pagant tot, com si no ho féssim ja ara. Amb els nostres impostos estem finançant comes etíl·lics i agents de seguretat.

Espero que d'aquesta Setmana Santa els creients retinguin la bellesa dels passos i la solemnitat de les processons, la passió i l'entrega dels cofrares i els més agnòstics, el delit de qualsevol activitat contemplativa, cultural o social - recomano ja que ho estic fent també la lectura de la intel·liget " L'elegància de l'eriçó" de Muriel Barbery -. No cal recrear-se més en les imatges de joves incívics de comportaments reprobables, estrellats per l'alcohol en qualsevol carrer d'una població que alguns d'ells no sé si situarien bé al mapa.

Esperem que la Setmana Santa de 2011 sigui menys heavy i més pura. El cos i l'esperit d'alguns ho agraïrà.