sábado, 13 de diciembre de 2008

De la passió per la terra

Ens uneix un vincle amb la terra que sovint oblidem. És estret i carregat d'emocions. Ahir a Nulles vaig assistir a un interessant debat que em va fer reflexionar-hi. Els ponents:

-Álvaro Palacios (viticultor, Gratallops, Priorat)
-Xavier Safont-Tria (agricultor i regidor, Mataró, Maresme)
-Som lo que sembrem (col·lectiu d’agricultura ecològica, Balaguer, Noguera)

Si s'ha de buscar un denominador comú en les intervencions és sens dubte la passió amb què parlen de la terra i dels productes que dóna: el vi, l'horta, la fruita... La passió és la millor estratègia de màrqueting i venda: creure profundament en allò que fem i transmetre-ho als altres amb romanticisme. Sí, també són importants l'ambició, la formació, el suport social i institucional... Però la base està en els valors. Allò que tant hem perdut en els últims temps en què la moneda ho ha arrassat tot.

Apunto algunes de les idees que vaig retenir:

-La identitat amb la terra és gratuïta. Per què no la fomentem més?
-No sabem el que mengem. D'on venén els enciams i tomàquets del super?
-Hem de fomentar l'alimentació via territori - quilòmetre 0. Les 'celebrities' ho reclamen, nosaltres quan volem menjar bé, també. Busquem la qualitat.
-Compartir enlloc de competir. És una bona pràctica per fomentar el consum del producte local. Que els productors mirin de competir menys i cooperin més entre ells.
-A great classic wine. És el que Álvaro Palacios ha aconseguit amb Les Terrasses, l'Ermita i el Dofí. En el Priorat hi ha trobat la combinació perfecta: misticisme (Scala Dei), paisatge -costers d'accés complicat-, vinyes velles... I així ha pogut emular els vins de gamma alta que altres països com França i Itàlia ja tenien. Va fugir de les grans produccions de La Rioja on tenia un futur segurament assegurat per dur a terme un projecte personal que després de molts esforços ha acabat triomfant.
-El vi encèn l'ànim sobretot aquell que és net de qualsevol producte químic. Diu Palacios que un vi extret directament de la terra manté tots els sabors i olors del sòl, de la vinya, de la lluminositat, de l'aigua...

En definitiva, ahir a Nulles es va reivindicar la terra i els seus productes. Fa falta que s'obri un ampli debat sobre què volem per al sector alimentari, que és bàsic per a la nostra existència.

1 comentario:

Bernadette dijo...

Doncs resulta que tots aquests valors, 4 anys més tard, encara són vigents, se n'ha fet molt poca difusió, encara són pocs els que realment se'ls creuen. Però el millor de tot això és que tu ara et trobes treballant en una comunitat de gent que els té, els entén, els viu i els omple de sentit.
Podem estar ben contentes, tant tu com jo som gent afortunada.