El pentinat, el maquillatge i el vestuari de Carme Chacón el dia de la pàsqua militar i la ràpida recuperació de la ministra francesa Dati després de ser mare -només 5 dies ha trigat a tornar al ministeri !!- han estat notícia en aquestes últimes hores.
La primera ha rebut una allau de crítiques per part de la premsa més rància del país... No ho entenc, senzillament. El seu vestuari em sembla extremadament correcte i elegant: Per què no pot dur pantalons la ministra ? I sombra d'ulls, i un recollit diferent ? Perquè vivim en una societat profundament masclista i equivocadament superficial. Que les revistes del cor haguessin ressaltat la indumentària de la ministra Chacón no m'hauria sorprès -perquè és aquesta la seva missió-, però que en ple segle XXI els mundos i abc's s'hagin entretingut a qüestionar el seu vestuari em sembla ridícul, superflu i malintencionat. Perquè posats a qüestionar la idoneïtat de la vestimenta, la de la sra de Pedro J. Ramírez -que m'encanta, per cert- no està tampoc dins dels cànons que marca el protocol i bé que porta colors llampants i retalls de roba poc convencionals per anar a còctels o recepcions oficials...
Que la ministra Chacón tingui estil propi em sembla un signe de maduresa personal i professional. I no crec que ningú es pugui creure amb el dret moral de criticar i qüestionar l'elecció del pantaló i del color del maquillatge d'ulls. Fins i tot Pilar Rahola ha dit que estava guapíssima. No ho haurien fet d'una corbata o d'un bigoti. O sí, però hauria estat l'anècdota i no l'origen d'una polèmica estèril i inexistent, que en alguns casos obre la veda a desqualificacions.
I si aquests dies Carme Chacón ha estat durament criticada per la vestimenta i fa uns mesos per passar revista, embarassada, a les tropes, el ràpid retorn de Rachida Dati al ministeri francès de Justícia després de la maternitat ha sorprès a molts, entre els quals m'incloc. Ho he de reconèixer: 5 dies són tot un record !! Ara bé, alletar el bebè i mantenir reunions a l'Elisi no tenen perquè ser incompatibles. És un signe de fortalesa -física però sobretot emocional- i demostra que els temps canvien a una velocitat terrible. I jo que me n'alegro !!!
La primera ha rebut una allau de crítiques per part de la premsa més rància del país... No ho entenc, senzillament. El seu vestuari em sembla extremadament correcte i elegant: Per què no pot dur pantalons la ministra ? I sombra d'ulls, i un recollit diferent ? Perquè vivim en una societat profundament masclista i equivocadament superficial. Que les revistes del cor haguessin ressaltat la indumentària de la ministra Chacón no m'hauria sorprès -perquè és aquesta la seva missió-, però que en ple segle XXI els mundos i abc's s'hagin entretingut a qüestionar el seu vestuari em sembla ridícul, superflu i malintencionat. Perquè posats a qüestionar la idoneïtat de la vestimenta, la de la sra de Pedro J. Ramírez -que m'encanta, per cert- no està tampoc dins dels cànons que marca el protocol i bé que porta colors llampants i retalls de roba poc convencionals per anar a còctels o recepcions oficials...
Que la ministra Chacón tingui estil propi em sembla un signe de maduresa personal i professional. I no crec que ningú es pugui creure amb el dret moral de criticar i qüestionar l'elecció del pantaló i del color del maquillatge d'ulls. Fins i tot Pilar Rahola ha dit que estava guapíssima. No ho haurien fet d'una corbata o d'un bigoti. O sí, però hauria estat l'anècdota i no l'origen d'una polèmica estèril i inexistent, que en alguns casos obre la veda a desqualificacions.
I si aquests dies Carme Chacón ha estat durament criticada per la vestimenta i fa uns mesos per passar revista, embarassada, a les tropes, el ràpid retorn de Rachida Dati al ministeri francès de Justícia després de la maternitat ha sorprès a molts, entre els quals m'incloc. Ho he de reconèixer: 5 dies són tot un record !! Ara bé, alletar el bebè i mantenir reunions a l'Elisi no tenen perquè ser incompatibles. És un signe de fortalesa -física però sobretot emocional- i demostra que els temps canvien a una velocitat terrible. I jo que me n'alegro !!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario