sábado, 28 de febrero de 2009

Paradoxes

Costa actuar amb criteris d'estalvi i eficiència però ara més que mai és urgent fer-ho. Fins ara ho practicaven els absolutament convençuts que el creixement exponencial dels ritmes de consum s'estaven 'carregant' el planeta. Pensàvem que no existien límits, però la realitat ha demostrat que sí.

Tot creixement té un punt d'inflexió i el de la societat voraç i materialista ha tocat sostre ja fa mesos. Estem en temps de crisi. I ara per necessitat i a marxes forçades hem de revisar la nostra relació amb el planeta, que ha estat totalment pecaminosa. El cost de no actuar seria més car encara.

La paret d'aquest edifici -que costa endevinar, ho reconec - és una mostra clara de les paradoxes de la vida: Com és que hem trigat tant de temps a aprofitar els recursos naturals i hem perdut tants anys gastant-los ? A la imatge conviuen harmònicament finestres i plaques solars.