Una nova vessant de la tendresa de les verdures la vaig descobrir ahir al vespre al nou espectacle d'Escarlata Circus als Jardins del Teatre Metropol. Devoris Causa és una mescla sentimental i histriònica d'esbergínies, pastanagues, espàrrecs, col i ceba. Verdures que donen vida a un personatge de circ que combina frescor, divertiment i fragilitat.
L'espectador de Devoris Causa té tanta empatia amb ell -o ella, perquè la col és femenina i és la part central del cos del personatge- que sense adonar-se'n, se la menja en un cucurutxo de paper que li ofereixen a l'inici de l'espectacle. Però això és al principi i sense saber de què es tracta...
Abans hem quedat meravellats pel moviment lent i delicat, el gest acompasat, les plomes de colors que l'adornen per transmetre això que és el circ - pur divertimento -, les veles i bengales que l'il·luminen sobre un taulell de cuina ara convertit en cabaret, després en trituradora. Mare meva quants ganivets, i a quina velocitat la destrueixen...
Tot això més la magistral interpretació i acompanyament de Bet Miralta i Jordi Aspa - vells coneguts per als reusencs a qui devem tot l'èxit del Trapezi - fa que l'espectacle de petit format, totament innovador i en una carpa de circ tan acollidora com ben decorada, esdevingui gran com qualsevol representació a la sala gran del TNC. I això que parlem de circ i no teatre, però Devoris Causa és una barreja de tot.
És diferent, és el circ del segle XXI. Pur sentimentalisme a base de verd. Un privilegi per a l'espectador que comença tip i a poc a poc se sent responsable de la carnisseria i la desaparició de la tendresa.
http://www.escarlata.com/
No hay comentarios:
Publicar un comentario