lunes, 3 de agosto de 2009

Contradiccions


La vida és plena de contradiccions. És un tòpic vell i gastat, ho reconec, però amaga una gran veritat. En veiem cada dia, però l'última que he sentit m'ha deixat tocada ...
La reducció de sinistralitat -que òbviament és una molt bona notícia tal i com estaven els últims anys de disparades les estadístiques de mortalitat a la carretera-, resulta que està alentint i/o retardant els transplantaments, una operació tan urgent com esperada per a qui li va la vida.
El cas és que menys accidents = menys gent jove que perd la vida a la carretera -sortosament !! perquè cada vida és un drama familiar i més encara quan qui es mor s'ha separat de fa poc de la L - i conseqüentment menys òrgans sans per poder salvar vides a homes i dones que 'malviuen' connectades a màquines de diàlisi - si esperen un ronyó- o bé a un aparell extern connectat permanentment al cos humà i que batega fora d'on ha de fer-ho -del qual en desconec el nom.
M'ha sorprès i m'ha preocupat aquesta contradicció humana, perquè l'espera d'un òrgan imagino que ha de ser agònica, pendent d'una trucada que no se sap mai si es produirà. Ja és prou difícil arribar a entendre que la pèrdua d'una vida en pot salvar una altra, perquè ara aquell qui espera ser transplantat hagi de maleir el seu pensament per haver desitjat una mort i tenir més probabilitat de seguir viu. Sona macabre, perquè l'egoisme arriba a tal punt que és èticament reprobable, però moralment comprensible.