martes, 29 de septiembre de 2009

El plaer de les petites coses

Veremar no és una feina fàcil. Començo amb aquesta afirmació rotunda perquè no m'agradaria que es malinterpretés el sentit d'aquest post. Treballar la terra és dur i encara més viure d'ella, especialment en els temps que corren i quan el benefici va directe a la butxaca de les grans distribuidores, mentre qui sua la camisa i es desviu per la terra no veu ni un ral. Prova d'això és que pocs pagesos s'hi dediquen a temps complert i la incorporació de joves al món rural és minsa. I això que ara apreciem - i cada vegada més - els productes del territori i amb les DO i les IGP hem fet un salt important en la promoció, però fa falta que la comercialització sigui més potent i que traspassi fronteres.

Bé, el meu post anava per un altre camí... Dissabte vam visitar la finca dels Cots. El merlot era a punt de maduració i frissàvem per recollir-lo. Ens van preparar dues tires i poca broma vam portar més de 1.000 quilos a la cooperativa de Falset. Els ceps ens van fer suar però va ser una satisfacció: el plaer de les petites coses.

Per mi va ser un matí de 'treball' deliciós. Els sentits estaven més desperts que mai i no sabria dir si primer va ser l'olfacte, o la vista, o el gust... perquè tots m'assaltaven a cada instant. Però el cas és que ho vam disfrutar, com poques coses en els últims temps, amb el permís de Santa Tecla i la festa de la revetlla.

I va ser un gran matí que va acabar amb un gran dinar durant el qual vam recuperar una altra tradició: La de fer l'all-i-oli a mà. I mentre remenava amb el morter, recordàvem el valor que donem - i cada vegada més - als orígens, a les coses fetes a mà, als productes naturals. L'havíem volgut disfressar aquest món nostre, durant els últims anys, perquè així semblava més perfecte, però hi hem tornat perquè el que interessa és el fons i no allò que hi anem posant a sobre.