miércoles, 28 de octubre de 2009

La força és a l'esperit


La lluita per la igualtat home-dona ve de lluny però mai com ara la societat ha pres consciència dels reptes i de les oportunitats que porta afegides, de la mateixa manera que lamentem dels costos de no haver tingut prou en compte el paper determinant de la dona. Vivim en un món pensat per als homes, però cada cop menys. Continua sent això sí una utopia conciliar vida personal i laboral sense perdre l'ànim o caure en la desesperació i la histèria. Hem de treballar per aconseguir visualitzar els nostres actius - i el sisè sentit- i tenim les eines per fer-ho. Les noves tecnologies són , per exemple, una escletxa per fer-nos visibles i ens faciliten una àmplia projecció. El camí és llarg, però des de l'optimisme de la voluntat és fàcil veure-hi la llum, al final.
Reprodueixo a continuació les paraules que va pronunciar Josep Maria Solanes, director dels serveis territorials de Treball al Camp de Tarragona, per donar la benvinguda a les assistents a la sessió Àgora per a directives. Em sembla que és molt encertat el retrat del món poc igualitari en què vivim i evident la discriminació. Si ho llegiu veureu allà on som i els reptes que tenim per endavant. Amb la força de l'esperit ho aconseguirem !

El juny del 2007, la Directora General Sra. Berbel va dir, quan es va crear l’Àgora per a directives, que:

Les dones directives i emprenedores estan jugant un paper fonamental en la construcció del nostre país, d’un país modern i igualitari, i des del Departament de Treball pensem que és urgent posar-ho de relleu i donar-los-hi el reconeixement que es mereixen.
Aquest és un dels motius principals de la creació de ”Àgora per a directives”. Destacar el rol imprescindible que estan desenvolupant les dones a la nostra societat.
Aquest projecte continua endavant perquè encara s’han de produir molts avanços i per això tenim molta feina a fer.
Dades com que les dones guanyen un 17,4% menys que els homes a la Unió Europea, segons un estudi de l’Executiu Comunitari i que a la meitat dels casos, la diferencia es una discriminació directa, i que a Espanya, la diferència de salaris és encara superior, amb un 17,6% menys de mitjana, ens encoratja a seguir treballant.
Segons va dir el Comissari Europeu de Treball i Afers Socials, Vladimir Spidla "Es registren diferències a tots els països de la UE i no podem tolerar una situació en la qual les dones de la Unió Europea guanyen menys que els homes màxim si tenim en compte que el 60% dels llicenciats universitaris són dones. Necessitem una força de treball qualificada", va recordar. I va agregar que "les empreses han de treure les conseqüències d’això".
El Govern de la Generalitat, a traves del Departament de Treball esta combatin aquesta discriminació lluitant contra "la segregació laboral" de les dones i promocionant-les per a ocupar "llocs de responsabilitat" a les empreses, sobretot en temps de crisis, perquè la dona no pot ser una variable d’ajustament a la crisi.
El Departament de Treball de la Generalitat ha publicat l’anuari Dona i treball relatiu a l’any 2007. Aquest estudi va començar a elaborar-se a l’any 2005 i analitza mitjançant dades
estadístiques la situació laboral en què es troben les dones a Catalunya.
Segons les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) que mesuren la població en relació a l’activitat, la població potencialment activa a Catalunya, és a dir, aquella que té 16 anys o més, era de 6.049.100 persones, de les quals 3.070.800 eren dones, en el 2007. D’aquestes, 1.641.100 eren actives i estaven repartides entre 1.510.100 ocupades i 130.900 aturades. Les 1.429.800 restants van ser considerades inactives. Per tant, el 49,2% de les dones potencialment actives tenien una feina assalariada o eren empresàries en el 2007, mentre que el 4,3% estava a l’atur i que el 46,6% eren inactives. Les xifres representen una novetat, ja que s’ha trencat la tendència a la inactivitat laboral entre la majoria de les dones adultes Tot i això, aquesta població potencialment activa femenina a penes ha crescut un 1,9%, 56.500 dones, en relació al 2006.
Ara bé, si comparem la situació de les dones amb la dels homes, s’observa que els homes segueixen protagonitzant l’activitat i l’ocupació, mentre que les dones són majoria a l’atur i a la inactivitat. En aquest sentit, les dones representen només el 43,2% de la població activa i el 42,6% de la població ocupada, però, en canvi, el 52,0% de la població aturada i el 63,5% de la població inactiva. Es tracta d’unes dades que han variat poc des de 2006, cosa que posa de manifest que les desigualtats de gènere en el mercat de treball continuen vigents, tant a Catalunya com a Espanya o a Europa.
No obstant això, Catalunya presenta els nivells més elevats d’ocupació femenina, en comparació amb Espanya i Europa, pel que fa al col·lectiu de 16 a 64 anys. Ara bé, tot i l’optimisme d’aquestes dades, segueix quedant pendent el repte de l’atur femení. La taxa d’atur femení a Catalunya roman en el 8 %, molt per sobre de la taxa d’atur masculí, que és del 5,6%. A Espanya, la taxa d’atur femenina és més força més elevada, mentre que a Europa, la taxa d’atur femení és inferior a la catalana i a l’espanyola, situant-se en el 7,7%, per sota del 8% de Catalunya.
En èpoques de crisis econòmiques, com l’actual, conceptes com la igualtat d’oportunitats, economia social o responsabilitat social empresarial tendeixen a quedar relegats.
En aquest sentit s’ha d’assenyalar que la igualtat d’oportunitats entre homes i dones comporta majors nivells de cohesió social, de productivitat empresarial, de salut laboral i de qualitat de vida.
Sembla clar, per tant, que les polítiques socials i les econòmiques poden i tenen el deure de reforçar-se mútuament. De fet, hi cap afirmar que les polítiques socials i econòmiques es retroalimenten les unes a les altres. Aquesta és la causa de que els progressos en aconseguir la igualtat entre dones i homes hagin conduit a una extensió dels drets per als dos sexes, en definitiva a un major aprofitament del talent femení i una millora substancial en la cohesió social.
El Sr. Alfons Cornella, diu que les dones estan “Superformades, però subutilitzades”, frase que resumeix el malbaratament del talent femení en la gran empresa catalana.
Només el 8,8% dels càrrecs decisius estan ocupats per dones, una infraocupació que “ni el país ni la societat es poden permetre”. Sobradament preparades – ja hem dit que el 60% de les persones amb estudis superiors són dones-, però marcades pel “llast” de la maternitat.
Les empreses no treuen suc laboral a les dones més qualificades. No se les valora pels resultats, sinó per motius com “l’aparença”, com passa moltes vegades en el model masculí, lamenta Cornella. I tot aquest desaprofitament acaba costant a Catalunya el 0,5% del seu producte nacional brut, uns 1.000 milions d’euros anuals.
No es tracta d’una qüestió de quotes de gènere, sinó de negocis, però la tradicional estructura social pesa. El 52% de les dones “molt qualificades” deixa de treballar entre els 30 i 35 anys. No únicament pel desig de ser mares, sinó perquè busquen una feina millor que les permeti un major control de la seva vida i només el 40% d’elles torna a ocupar un lloc de treball a temps complet.
I això es una llàstima perquè les dones “lideren d’una manera més participativa”, “utilitzen de forma natural el lideratge transformacional que recalca la feina en equip, la cooperació, el networking i el suport interpersonal”.
Davant d’aquests prejudicis de les empreses vers la maternitat, hi ha estudis que demostren que després de ser mares, les dones incorporen noves habilitats funcionals, milloren la seva capacitat d’aprenentatge i la seva resistència a l’estrès, però encara avui, entre dos currículums iguals en els quals l’única diferència és tenir fills, el 70% de les empreses contracten les que no els tenen.
És per això per lo que tenim que continuar treballant amb accions com las que avui presentem que no es mes que una parta de la tasca que amb aquest sentit esta portant endavant el Govern de Catalunya a traves del Departament de Treball i de la Direcció General de Igualtat d’Oportunitats en el Treball.
Moltes gràcies a tots i a totes i que la jornada d’avui ens permeti continuar avançant en el bon camí.