E1T / NSPR / PVFAQNN

Interessantíssima classe la que avui ens ha impartit el consultor i professor de direcció de màrqueting d'ESADE Manel Armengol al curs "Jo directiva". Començant per la presentació que em serveix per encapçalar el post.

El màrqueting és un timo / no serveix per a res / per vendre fum a qui no ho necessita... Bé, és això quan no es fan les coses com cal, sense rigor. Però també és quelcom que intentaré resumir a continuació, que requereix estudi, temps, treball i dedicació. I professors com ell que ho divulguin.

No vull avorrir ni donar lliçons, sinó autorecordar-me la classe reescrivint allò que he après, que no és poc.

1- La percepció que tenim del producte és el que importa i interessa, i no el producte per se, per molt bo que sigui. Jack Trout diu encertadament que "el màrqueting és una guerra de percepcions, no de productes. Quan a tenir el millor producte, la idea que la veritat sempre triomfa tampoc és certa lamentablement"

2- Per prendre una decisió sobre el nostre producte, ens hem d'informar, hem d'investigar prèviament. La investigació, no obstant, no està renyida amb la intuició

3- El límit el marca la coherència. Al màrqueting s'hi pot aplicar allò del "no limits, no fears" després ja vindrà el departament financer per fer comptes i tallar-nos les ales si no surten

4- Les necessitats són funcionals (gamma de productes BIC d'usar i tirar ), simbòliques (tot el lot de productes Montblanc) o sensorials (porque yo lo valgo de L'Oreal) i el màrqueting ho ha de contemplar per assegurar vendes. El client vol solucions, NO PRODUCTES

5- Sempre és fonamental llistar les necessitats a satisfer i per això són bones les pluges d'idees, i els focus group : clients, no clients i exclients

6- En el procés de compra s'identifiquen diferents rols: iniciador, influenciador, prescriptor, decisor, comprador, consumidor, gate keeper i líder d'opinió. Al prescriptor li donem un valor importantíssim

7- La implicació i altres variables de la relació. Allò que defineix els antecedents afectius i racionals de la implicació ( en màrqueting polític els importants són els segons, guanyar la batalla de les idees però quan es perden els primers, els perds per sempre): plaer, signe, procediment, dissonància, sensibilitat a la marca, percepcó de diferències entre marques i experiència subjectiva

8- La importància dels fenòmens post-compra: la satisfacció. Mirar de fidelitzar el client

9- Els factors higiènics (te n'adones que hi són quan te'ls treuen) i els factors motivadors (ho reconeixem quan ens el donen - el pernil per nadal !) però ull que els segons poden passar al primer grup de facto i exigir-nos-els sempre !

10- El posicionament, que és allà on et posen (ELS ALTRES) no allà on vols estar. I contra o per això hem de treballar, tenint en compte un element que és clau...

11- EL GANTXO

La posada en escena ha estat tant interessant com el contingut. Entre bromes, ironies, imitacions i gestos ràpids i secs, Manel Armengol ens ha introduït fugaç però intel·ligentment en un món apassionant, però només l'hem tastat.

Busco referències seves a internet per documentar-me i constatar que l'Àlex que mencionava constatment és l'Àlex Rovira de qui aquests dies intento llegir "La bona crisi". A la xarxa he trobar però un llibre seu de 2003 que em recorda la classe d'avui perquè Armengol no només ha fet el gest, sinó que ens ha apel·lat a "volar" per explorar noves possibilitats que facin sempre "més content el client". I ara em quadra tot. Rovira inicia el pròleg del llibre de 2003 "La brújula interior" afirmant: "Aquellos que nos quieren nos dan alas, nos invitan a volar". Més informació: http://www.labrujulainterior.com/esp/1000gracias.htm