Els inicis sempre són difícils. Però la barreja de vertigen i il·lusió amb un punt d'inconsciència sempre acaba resultant. En això estic ara mateix. Començant un camí llargament volgut però sense saber ben bé quin ha de ser el recorregut. C'est la vie és com aquell diari escrit d'adolescent que fa mandra anar omplint, però que en realitat necessitem per deixar constància dels fets, de les vivències i de les experiències, les que tenim cada dia. El traçat del llapis sobre paper pren ara una altra forma al teclat de l'ordinador. Els temps canvien i a un ritme excessivament ràpid...
6 comentarios:
la consciència ens permet fer un recorregut més inconscient i plaent. Posa pedretes en aquest camí i et podrem seguir en la distància. Besadotes
Benvinguda a la Tarracosfera,
Je veuràs com això del blog enganxa. Incloc un link al meu blog. Espero el teu segon post.
Ànims
Benvinguda a la Tarracosfera rtp! Et poso un link a la secció de "Blocs (interessants) de dones". Espero que no em defraudis! ;-)
Guapa!
Felicitats i ànims en aquest nou diari de vivències. Un consell, no et sentis empesa en escriure perquè toca, sino perquè realment et ve de gust.
Una abraçada
moltes gràcies a tots quatreÑ metzina (un bloc interessantíssim i suggerent), jordi salvat (gran cronista de l'actualitat i colega professional), maria rosa (amiga pionera a la tarracosfera femenina) i gemma (quina ilu retrobar-nos, i que ens uneixi la passió pel vi). ens anirem llegint !
Cada bloc nou que s'obre m'empeny una mica més a crear-ne un, i aquest també, és clar, que em toca ben d'aprop!!
Publicar un comentario