viernes, 5 de marzo de 2010

Sense resposta

Una nit d'estiu de fa uns quants anys, un molt bon amic, immers en un mar de dubtes existencials i incapaç d'albirar l'horitzó - entre d'altres coses perquè era de nit -, em va dir mentre se li esmunyien entre els dits els grans de sorra de la platja on érem : "Sempre hi haurà preguntes sense resposta, perquè quan trobem una resposta, apareixen nous interrogants".

És cert que sempre hi ha qüestions pendents i que vivim amb el dubte i la incertesa a sobre. Molt sovint són una càrrega, però hi ha qui sap treure ferro a la incertesa i respondre amb saviesa el que vol sentir a la incrèdula espècie humana.

No és per tant nou dir que vivim en un permanent interrogant, des del moment del part fins que perdem la consciència per sempre més. Sense saber del cert per què som aquí, quan de temps hi serem, i què passarà després. Fa uns dies escoltava Eduard Punset - quin gran geni !- i dèia que no morim, sinó que això que anomenem mort és una descohesió d'àtoms crec recordar, i res més. Em va deixar ben tranquil·la ! Una incògnita més resolta !!! Va afegir Punset que és més interessant saber si hi ha vida abans de la mort, que trencar-se la closca pensant què hi ha després d'aquesta.

Aixó doncs, què fem perdent temps pensant en el demà? Intentant resoldre dubtes que no tenen resposta ? Ja deien els nostres avantpassats In dubito, pro reo. Doncs això, que sempre hi haurà interrogants i sinó sempre hi haurà savis que respondran intel·ligentment a favor de l'interès de l'espècie humana , o d'aquells qui intencionadament pensem amb el cor i no amb la raó. Perquè la raó no té resposta per a tot.