La Berta ja ha nascut. Va ser dimecres, 10 minuts abans de les 8 del matí. El part, ni fàcil ni ràpid , però tot va anar bé, que és el que compta. Vaig sentir sonar el mòbil personal sobre les 9 i en veure "Carles Puig " a la pantalla no vaig dubtar gaire: el seu pare -el meu cosí germà- m'anunciava que ja era aquí !! Tinc una nova responsabilitat, però aquesta és la que més em satisfà i més m'omple d'orgull: fer-li de padrina. Espero estar a l'alçada. Dimecres em va emocionar tenir-la als braços i en el mateix moment vaig entendre que això de ser padrina no és tant qüestió d'experiència sinó de voluntat i sentiments. A cada instant penso en com dorm, en com plora, en com mama, en com viu... I en com podré ajudar-la d'ara en endavant a ser feliç... Això de ser padrina és molt gran!
No hay comentarios:
Publicar un comentario