Jorge Drexler i Mario Benedetti comparteixen molt més que el país d'origen, l'Uruguai. Són poetes en majúscules. El sentiment traspua cada paraula escrita. És emocionant llegir-los perquè fins i tot les síl·labes commouen. Mai em cansaré de les cançons i dels poemes que han signat. La música i la literatura de Drexler i Benedetti són sublims, sense excepció alguna.
Aquesta setmana ens ha deixat Benedetti, el món de les lletres ha quedat orfe d'un dels grans escriptors de la història, però perviurà per sempre més a través dels seus poemes i escrits, i altres en prendran el relleu. O el reescriuran o el recitaran... M'emociona pensar que Drexler pugui musicar algun dia l'obra de Benedetti. Si prepara disc, que m'escolti, per Déu !!! De tota manera, em consola pensar que hi haurà noves cançons - o millor dit, nous poemes - amb patent de l'Uruguai i lírica benedettiana... No es pot demanar més.
"Se aprende en la cuna, se aprende en la cama, se aprende en la puerta de un hospital. Se aprende de golpe, se aprende de a poco y a veces se aprende recién al final. Toda la gloria es nada. Toda vida es sagrada " Jorge Drexler
"Después de todo, la muerte es solo un síntoma de que hubo vida" Mario Benedetti
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario