Hi he arribat (fa uns dies ) gairebé sense adonar-me'n, però és un plaer fer anys, i a cada any ho serà més. Penso que viure és quelcom que no apreciem justament perquè vivim. Quina contradicció! Celebrem els bons moments però no els valorem fins que arriben els dolents... O quan ens aturem a pensar-hi, com ara.
La vida passa massa depressa i oblidem que la felicitat està feta de petits moments que sempre són irrepetibles, que mai més tornaran, que s'esmunyen com la sorra entre els dits... Petits plaers.
Si faig la vista enrere hi trobo bons i mals moments, però potser pel meu optimisme momentani ara mateix recordo més els bons. I és un luxe poder dir que els he tingut gràcies a la família i/o els amics, que són pocs, però excel·lents.
I començo a pensar (seran els 30 ? ) que hem de donar gràcies per tot allò que tenim. Moltes persones no ho tindran mai... Ni família, ni amics, ni una vida digna, ni salut... Per tant em proposo d'ara en endavant a apreciar-ho una mica més tot, des dels punts horaris de la ràdio que m' interrompen els somnis cada matí al diumenge de festa que plou i que em trenca els plans per anar a la platja... Busquem en aquests moments també la bellesa de viure. Hi és, però cal saber-la trobar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario