En temps de descrèdit, desconfiança i poc entusiasme, resulta difícil trobar lideratges com el de Barack Obama. Alguns polítics poden presumir de tenir-lo i estic convençuda que molts en tenen però s'ha d'apreciar en la curta distància, però és clar, no tothom hi té accés i molts cops passa desapercebut. És difícil arribar a tots els públics malgrat que tenim més mitjans que mai. Continuem obsessionats amb la premsa, els diaris digitals, internet, la ràdio, la televisió, però i la comunicació directa ? Anem mancats de contacte directe i algun cop haurem de repensar com el recuperem i l'actualitzem perquè som al segle XXI.Recuperant el tema del lideratge d'Obama, molts li hauríem confiat la vida - en la campanya especialment-, la qual cosa demostra que exercia un gran poder d'influència, planetari diria, perquè li reconeixíem coneixements i capacitats, una excel·lent oratòria, una actitud positiva i favorable al canvi malgrat l'adversitat econòmica, un origen humil - amb el qual podíem sintonitzar-, i entre altres una preocupació o proposta de resolució de problemes que com a espècie compartim, des de la salut pública al canvi climàtic.
Ahir vaig entendre com va anar això d'Obama per haver enlluernat mig món durant la campanya, des de la xarxa, però també presencialment - recordo el míting que va pronunciar a Berlín, no sé si cap president alemany (ni la dura Merkel !) va reunir tants fans en un acte de campanya. Doncs està clar, al líder EL FAN. Obama tenia milers de seguidors i inspirava una confiança similar a la fe que professen els catòlics al Papa.
El líder, ni hi neix ni s'hi fa. El fan, els seus seguidors. De la mateixa manera que som fills, perquè tenim pares, o som alumnes perquè tenim professors. Qui es creu líder, acostuma a fracassar. Qui té carisma i el comparteix i reparteix joc i consensua i pren decisions - encertades, majoritàriament - que són aplaudides per un equip, és qui lidera, sense necessitat de reivindicar-ho. Es fa evident a un cop de vista.
Acabo desitjant que en veiem més, i de nous, perquè necessitem creure en algú, seguir a algú, a banda del Barça.
2 comentarios:
Hola Ruth,no t' oblidis que aquest payo,com els seus homonims de la white house,desde fá 500 anys,imperialistes de mena, son els causants de mil.lions de morts arreu del planeta.O és que l'Obama ha retirat les tropes de l'Afganistán,les de Iraq,Colombia y així un llarg etcétera?.O ha assegurat el menjar y la vivenda tan sols a la gent del seu país.
L' Obama així com el 99 % del polítics del món són simples titelles manejades per un poder que está per sobre d'ells,el capital(Bancs,grans empreses)afavorint-lo en comptes d'afavorir la gent del carrer.
Bé la veritat és que he arribat fins al teu blog per qué buscant al google els meus cognoms m'ha sortit,si,els meus cognoms també són Troyano Puig.Pero jo soc de Girona.Salutacions companya.
Ruth, no coneixia el teu bloc. ¡El segueixo des d'avui! Salut.
Publicar un comentario